algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

F. Fukuyama i Educació per a la ciutadania

Per motius diversos mir de seguir el que diuen els columnistes del periodisme mallorquí. Des de fa un cert temps hi predominen les actituds crítiques al capdavent dels afalagaments, als quals estam ja tan poc acostumats que a vegades ens semblen una mica ridículs. És ben probable que les paraules que seguiran s’avindran amb aquesta tendència que oblida les ditades de mel i fa molta major incidència en la fel.

Llevat de l’inevitable comentari a la corrupció que ens invadeix –una de les més altes del món per metre quadrat– un autor i un tema se’n duen la preferència de la crítica dels nostres articulistes. L’autor és el nord-americà Fukuyama i el tema és el de l’assignatura l’Educació per a la ciutadania. Com podeu endevinar els crítics de Fukuyama s’alineen dins la sensibilitat de l’esquerranisme nostàlgic, mentre que els que donem branca a l’assignatura ho fan des d’una sensibilitat oposada i més propera al nacional catolicisme, igualment nostàlgics de temps passats.

Fukuyama (nascut el 27 d’octubre de 1952 a Chicago) és un influent politòleg americà d’origen japonès. A l’actualitat és membre del Consell Presidencial sobre la Bioètica i catedràtic Bernard L. Schwartz de Economia Política Internacional a la School of Advanced International Studies, Universitat John Hopkins a Washington, DC. Cap allà al 1990 Fukuyama publicà un llibre i un article que duien un títol una mica ambivalent: La fi de la història. El bessó dels escrits de Fukuyama venia a dir que a mesura que ha passat el temps s’ha escampat la idea que el sistema que ha produït més felicitat –o menys dolor– durant més temps a la societat on han estat implantats és el democràtic i el d’economia de mercat, juntament amb un liberalisme cultural. Fukuyama afirmava que és evident que el sistema democràtic no és del tot perfecte, però que també resultava clar que existien mentalitats de caire polític i/o religiós molt properes al totalitarisme antidemocrátic. Però el que semblava indiscutible era que aquestes mentalitats disposades a imposar el seus criteris encara que no hagin competit a unes eleccions, eren de cada pic més poc defensables i s’havien de retirar cap a situacions més vergonyants. També que eren, les seves, batalles a la llarga perdudes. Fukuyama va saber posar als seus escrits un títol atractiu –La fi de la història–, però probablement en el pecat va dur la penitència. Alguns intel·lectuals que no varen llegir més que el títol va pensar i creure que el que havia volgut dir Fukuyama –llegiu-los i ho veureu–era que ja no passaria res d’extraordinari –ni d’ordinari, segons alguns– al món. Ara, cada vegada que el sistema del capitalisme democràtic té turbulències, tornen a retreure l’estupidesa del professor de la John Hopkins University i columnista del New York Times. Pens que en el fons hi ha un greuge comparatiu i ells, que se suposa que són –som– més vius que Fukuyama, malviuen –malvivim– amb el sou que els –ens – paga la UIB i la premsa local. El món, han de pensar, és definitivament injust. Ell, allà, i nosaltres, aquí

Si la crítica a la tesi de Fukuyama és qüestió de barra, no menys barra necessiten els que ataquen l’obligatorietat de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania. ¿No pertanyen a la mateixa sensibilitat política que aquells que de petits ens volgueren formar l’esperit nacional, no són el mateixos que ensfeien classe diària de moral catòlica, no són el mateixos que en nom de la seva ideologia deien que Adam, Luter, Galileu, Darwin... havien pecat de supèrbia per no acceptar la doctrina de l’Església? ¿No són aquells que deien que era l’escola o els campaments de la OJE els que havien de formar aquesta espècie de monjos-guerrers que havien de ser els nous espanyols? Ara, no. Ara tenen objeccions de consciència perquè l’escola ensenyi com s’ha de conviure admetent com a valor director el de la democràcia. Tenen objeccions de consciència a la teoria que cap idea supra o infrademocràtica pot pretenir dictaminar el que és o no és acceptable per a una societat. Tenen objeccions de consciència a la idea que la vida física i moral sana es regula per lleis i no per catecismes. Tenen objeccions de consciència a poder afirmar que els nostres drets són drets perquè són defensats, no per sers extraterrenals, sinó per representants elegits democràticament.

Voldria acabar oferint una solució de síntesi. No seria possible que el gruix del contingut d’aquesta assignatura ara en disputa fos una anàlisi de les tesis de Fukuyama i la resta la recuperació d’aquella matèria que es titulava Higiene i urbanitat? Una higiene i una urbanitat, ara, de caràcter laic, és a dir, natural.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per francesc bujosa, fa mes de 13 anys
Benvolguts lectors: deixau-me dir abans de tot que vos don les gràcies per l'atenció que atorgau a les meves paraules. Vos assegur que no es major que la que jo atorg a les vostres.
M'ha agradat repassar les llibertats que ens concedeix la Constitució. Són unes llibertats que a mi també estim d'allò més. Tant que algunes d'elles –com les d'expressió i reunió– s'han convertit en un deure, per a mi. No sé amb quin títol, però si que hi hauria d'haver una assignatura als nostres estudia que ens ensenyàs a expressar-nos amb educació i eficàcia i a saber conviure quan estam reunits fisicament o espiritual. Hauríem d'aprendre a que les nostres idees, creences o valors no haurien d'impossibilitar el respecte que devem a les idees , valors i creences dels altres. Quan, en les poques ocasions en que aquest respecte mutu no fos possible, hauríem d'optar per a la solució democràtica. Faria tant de mal explicar això a les escoles i no solament dins la família?

Pel que fa la celebració del meu sant vos diré que ha estat esplèndida. De cada vegada estic més orgullós de dur el mateix nom del gran mestre de la fraternitat. Vos imaginau que m'haguessin posat el de San Miquel, l'espadatxí de Déu? Seria horrible. La celebració material ha consistit en un vermut de “cuques” a Son Ferriol amb els amics, un magnífic dinar amb vi d'Alsàcia, un gelat de menta a mitjant capvespre i quasi no he sopat. Ho havia de fer amb amics, però ens hem estimat més veure el Barça. No ens hem equivocat del tot. La celebració espiritual l'he feta d'auba a Bendinat amb un cel encotonat i de posta de sol –amb un cel que cremava– al port d'Andratx. Dosis quasi insuportables de nostàlgia.
Els regals? He enyorat els de la infantesa: pilotes i cavalls de cartró. Si en el cel no hi ha aquests dos objectes, no hi vull anar.
xesc
Valoració:4menosmas
Per Joan, fa mes de 13 anys
Sa constitució del 1978 nega es dret d'autodeterminació, determina sa inviolabilitat i irresponsabilitat des cap d'estat (de successió hereditària), permet a s'exèrcit fer allò que vullga sense permís des poder civil i fa possible sa llei anti(?)terrorista, entre altres coses. Quan tocà votar-la en referéndum, amb una campanya descarada en favor des SÍ, es parà molta més atenció mediàtica en ses objeccions que venien des sectors més reaccionaris (aquells a qui ses característiques citades es quedaven curtes) que a aquells altres que es corresponien amb es qui havien lluitat contra sa dictadura i així es sentia dir que sa constitució era "atea", que en permetre ses autonomies disgregava Espanya i altres. Crec que en s'assignatura d'Educació per a sa Ciutadania passa una cosa semblant. No crec que totes ses objeccions que se li puguin posar hagin de venir des sectors intolerants.
Valoració:2menosmas
Per Francisco Ruiz, fa mes de 13 anys
Estimado Sr. Bujosa,

Por el contenido de su artículo, deduzco que usted ni siquiera se ha molestado en leer el Decreto que define los objetivos de la asignatura.
Le aconsejo que lo haga, y reflexione de nuevo sobre todo este tema.

Algunos de los que aspiramos a objetar a la asignatura, no fuimos a los campamentos de la OJE, ni nos ven demasiado por los templos.

Un cordial saludo

P.D.: Por cierto, felicidades de su tucayo
Valoració:1menosmas
Per Carmen, fa mes de 13 anys
ah, y no es que olvidara felicitarle, es que ignoro si usted aún lo celebra
Valoració:0menosmas
Per Carmen, fa mes de 13 anys
Tenemos objeción de conciencia porque EpC deja mucho que desear por su afán intervencionista (y yo he conocido en mis carnes bastante de ideologizar a los niños) Además, déjeme experimentar en mi propia higiene Dr. Bujosa, y que yo decida y explique a los mios lo que es natural o no...

En tanto a su "natural" estado laico, se entiende que ESPAÑA es una Nación de libertades, no de ideologías laicistas.

1º. Porque la Constitución Española garantiza el DERECHO A LA LIBERTAD RELIGIOSA (Art. 16.1).

2º. Porque la Constitución Española garantiza el DERECHO A LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN (Art. 20) de las propias creencias religiosas.

3º. Porque el Constitución Española garantiza el DERECHO DE REUNIÓN Y DE MANIFESTACIÓN (Art. 21) para compartir, celebrar y manifestar las propias ideas religiosas.

4º. Porque la Constitución Española dice que ESPAÑA ES UN ESTADO ACONFESIONAL (Art. 16.3), es decir, que el Gobierno no puede gobernar desde ninguna postura religiosa, sino que Gobierno e Iglesia están separados, no son cómplices, pero tampoco enemigos, sino que su relación está basada en el mutuo respeto amparado por la misma Constitución.

5º. Porque la Constitución Española dice que EL ESTADO HA DE RESPETAR LAS DISTINTAS CREENCIAS RELIGIOSAS Y COLABORAR CON ELLAS (Art. 16.3).

Déjeme también que le confiese que no hay una sola vez que no lo lea y que no me ría, eso sí, con todo el respeto que Ud. me merece.
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente