Biel Sabrafín escrivia al diari cròniques històriques com si fossin actuals, i ara he de confessar que les seves eren molt millors que les nostres. A l’antic Baleares era un més, just que uns ens recreàvem amb l’actualitat i ell amb el passat. Així, i de manera clara i entretinguda, ens aproximà a sor Elisabet Font, aquella monja que s’enamorà d’un oficial de dragons i escapà del convent; al drac de na Coca, al moro decapitat del passeig del Born, a la pedra de sor Tomasseta, a Benet Esteve, a la casa de les carasses... A l’entranyable Sabrafín mai no el vaig veure enfadat ni amb cap fum pujat al cap. Ell es conformava a ensenyar-nos les referències del passat que expliquen, i de vegades condicionen, el present.
