M’ha sorprès gratament el titular amb el qual dB encapçalava la crònica de Barcelona, tot fent referència a la presidenta Francina Armengol. La lectura simbòlica és suggeridora i ens ofereix escenaris nous, que cal sumar als existents, que també són nombrosos. Des de la seva fundació, el Consell de Mallorca ha treballat la relació amb l’exterior, ha provat de consolidar teixits invisibles i ha fet part de xarxes amb institucions versemblants, com ara diputacions i cabildos. Com se suposa el Consell ni pot ni vol fer polítiques paral·leles, i molt menys atribuir-se competències que pertanyen al Govern autonòmic o al Govern de l’Estat. L’exemple de l’Espai Mallorca, la presència en fires turístiques i la participació en passarel·les de moda, són només alguns exemples del que s’ha fet. Però sobretot allò que vocacionalment té el Consell és l’objectiu de fer xarxa amb les institucions públiques de règim local, d’àmbit regional, estatal o europeu, en forma de diputacions, regions o províncies. A banda de recursos econòmics, el Consell necessita participar en projectes, col·laborar en fundacions i associacions que agrupen entitats semblants al Consell, fer sentir la seva veu en els fòrums internacionals i estatals on es debaten qüestions essencials per a les nostres demarcacions territorials. Però sobretot el Consell pensa en política exterior, perquè té el deure de donar el millor als municipis de Mallorca. En aquest sentit el Consell és una avançada diplomàtica que actua per millorar la qualitat dels serveis, per modernitzar la gestió i per explorar sortides noves que implementin el finançament dels ajuntaments. Mirar fora, aprendre de fora, assessorar-se fora i mantenir relacions estretes fora ha estat i és una manera de fer política inqüestionable en l’era de la globalització, precisament perquè tenim la mirada posada en la globalització, per poder donar el millor de fora als de dintre. Francina Armengol entén Mallorca com un eix, una talaia, una referència, un pol d’atracció i una oportunitat. Ho deia en la presentació del llibre de Valentí Valenciano, dimarts passat, Mallorca mai no ha estat aïllada, la mar no és una frontera sinó més aviat una font d’oportunitats, una via de comunicació atractiva i ràpida. Des d’aquesta perspectiva es vol reforçar i enriquir la política que, per sort, en aquest cas, tampoc no és tan exterior.
