Davidson
Ja està firmat el contracte de compravenda, però això no vol dir que el Reial Mallorca ja sigui del llanterner anglès Paul Davidson. De fet, una vegada que el contracte arribi a mans de Grande i dels administradors judicials, la venda no serà encara definitiva, ja que la darrera paraula la té el jutge Víctor Fernández. Una cosa sí que vos puc garantir. I és que Vicenç Grande, una vegada que tengui el contracte firmat i l’hagi traslladat als administradors judicials, ja no escoltarà cap oferta més. Així les coses, si cap dels grups que ha manifestat el seu interès per la Societat Anònima Esportiva vol presentar una oferta, ho pot fer davant els administradors judicials.
El contracte (I)
M’han de permetre que els faci saber que Vicenç Grande ha aconseguit introduir en el contracte amb Davidson, i el comprador ho ha acceptat, una clàusula que impossibilita que el Reial Mallorca abandoni mai l’Illa. D’aquesta manera, queda del tot garantit que si el projecte Davidson fracassa no podrà vendre la plaça a un empresari que vulgui endur-se el club a un altre lloc.
El contracte (II)
El contracte inclou també que Paul Davidson no pugui vendre la Societat Anònima Esportiva durant un any. És a dir, que ens agradi o no gaudirem o patirem l’empresari anglès durant un mínim de 365 dies.
El cap i el cor
Tenia ahir al matí –ben prestet– una gran curiositat per saber si Vicenç Grande acudiria a la llotja presidencial de Son Moix per presenciar el duel davant el Numància. Idò bé, vaig parlar amb un bon amic, instal·lat a la planta més noble de Son Moix, i em va fer saber que el president Vicenç Grande li havia dit que no ho tenia clar. El cor deia al president que acudís a la llotja, que presenciàs el partit, mentre que el cap li aconsellava esperar, almanco, una setmana més. Idò bé, finalment, ja ho saben, va guanyar el cor. M’han de permetre que els digui que encertà.
Sense xiulets
Pot estar content Vicenç Grande després d’haver anat a la llotja de Son Moix. Malgrat tots els debats sorgits entorn de si el president rebria una bona xiulada o no, finalment els aficionats que anaren a veure el duel contra el Numància no manifestaren cap tipus de protesta a l’encara màxim accionista del club vermell.
Pocs aficionats
Em cridà l’atenció l’escassa afluència d’espectadors ahir a Son Moix. Només hi havia 10.775 persones, menys de la meitat de l’aforament de Son Moix. D’una banda és comprensible, ja que tothom té coses a fer els dies entre setmana. A més, l’hora –les vuit de l’horabaixa– tampoc no acompanyà gaire perquè la gent pogués tenir temps lliure per anar a Son Moix. D’altra banda, em preocupa que els aficionats no acudeixin a l’estadi a donar suport a l’equip. Supòs que la situació del club influeix en l’actitud de l’afició amb l’equip. És una llàstima.
Invisibles
No entenc per què es va permetre que els jugadors del Numància duguessin una equipació de color blanc amb els dorsals del mateix color. Era pràcticament impossible poder veure’n els números.
