Ahir es va fer públic el rànquing mundial de la corrupció, en què tots els països del món reben una nota entre l’1 i el 10 i són col·locats en ordre de classificació. El fet que només els estats juguin en aquesta lliga ens impedeix saber en quin lloc s’hi haurien situat les Illes Balears dels temps de Jaume Matas, i ens quedam amb el dubte de si haurien superat o no el setanta-dosè lloc de la classificació, ocupat ex aequo, amb una nota del 3,4, per Mèxic, Swazilàndia i Surinam. El que sí ha trascendit és la caiguda en picat d’Espanya, que en quatre anys ha passat de rebre un 7,1 (any 2004) al més que discret 6,5 de l’informe que s’acaba de fer públic.
La influència balear en aquesta baixada de nota tampoc no ha estat quantificada, però resulta difícil no veure que deu haver estat més que significativa. Mapaus, cintes, cavallistes, bitels primers i bitels segons, hidalgos, desantos, CDEIBs, consorcis joves: una atmosfera d’honestedat política perfectament comparable a la de Nigèria o Vietnam, per posar com a exemple dos païos puntuats amb un 2,7. I perquè ningú no m’acusi de memòria selectiva: els plans territorials i els sonoms no han ajudat, tampoc.
Transparency International, una organització independent amb un prestigi i credibilitat internacionalment reconeguts, elabora per, per a cada país, l’anomenat Índex de Percepció de Corrupció (IPC), que, en paraules de la pròpia organització, "se centra en la corrupció al sector públic i la defineix com l’abús del servei públic per a benefici particular". Una definició, aquesta, tan sintètica com acurada, que pot incloure des d’un hipotètic cas de tèrbols manejos electorals a Formentera fins a un no menys imaginari cas d’utilització de la VISA de la institució per a vicis inconfessats, passant per un possible cas de certificats falsos per fer passar una casa particular per un club d’hípica o pels clàssics percentatges sobre guanys obtinguts amb operacions urbanístiques.
Per a l’elaboració de l’IPC, Transparency International treballa amb enquestes fetes entre empresaris i analistes: difícilment es podria haver utilitzat el nombre de denúncies, de sentències o d’informacions de premsa, en un món en què no tots els països disposen dels mateixos nivells d’eficàcia judicial o de llibertat de premsa. Les enquestes donen una radiografia, per tant, de la "percepció" social existent sobre l’existència de suborns, malversacions i altres figures properes del Codi Penal.
És una llàstima que no sapiguem quin hauria estat el resultat de l’enquesta si les Illes Balears, el nostre país, haguessin estat l’objectiu de la investigació. Seria bo que existís una secció espanyola de Transparency (o una organització espanyola de característiques semblants, capaç de treballar amb el mateix rigor) que elaboràs un IPC anual per a les diferents comunitats autònomes. Aquí quedaríem retratats. Com que es tracta d’enquestes i de percepció, res no m’impedeix aventurar que les Illes Balears dels anys 2003-2007 s’haguessin situat per sota del 5 (un suspens, d’altra banda, compartit amb 128 dels 180 països de la taula). I res no m’impedeix aventurar que, amb governs de coalició progressista, la nota pujarà de manera més que significativa. Ens hem perdut la informació, però, això sí, ens hem estalviat la vergonya.
