Dimecres de la setmana passada, dia 17, de bon matí, em trobava a Barcelona per fer diverses feines. Quan em dirigia cap a l’edifici central de la Universitat de Barcelona vaig passar per devora una boca de metro. Allà tres o quatre mans s’apressaren a oferir-me diversos exemplars d’aquesta curiosa i simpàtica plaga que viuen les ciutats anomenada premsa gratuïta. Aclaparat per tanta oferta, vaig fer un gest que volia venir a significar "no, gràcies". I em va venir al cap aquell acudit que va publicar fa devers un any Le Monde en què es podia veure un ninot al qual un altre li regalava un diari i el primer li etzibava: "no, gràcies, que encara em faria venir ganes de comprar-ne un de pagament".

El cert, però, és que em va cridar l’atenció que entre els diaris que m’oferien n’hi havia un color sèpia; vaig pensar "deu ser la crisi". Qualcú n’ha fet un de gratuït sobre economia. No hi vaig fer més voltes.

Al migdia vaig anar a dinar a un d’aquests llocs on la gent menja ensalades i es connecta amb el seu portàtil a internet a través del Wi-Fi del local. Allà em sobtà la presència d’un exemplar del gratuït salmó. Efectivament era Crisi. Vull dir que es tractava d’una publicació gratuïta anomenada Crisi de la qual se n’ha fet un número únic en una edició de 200.000 exemplars.No es tracta d’un gratuït clàssic, ben al contrari, el seu contingut és realment interessant, si voleu un pèl pamfletari. En tot cas un pamflet ben documentat.

El gratuït Crisi és un al·legat contra l’actual sistema de finançament basat en el creixement, amb articles sobre la crisi energètica global, l’especulació financera, les relacions de la gran banca amb les guerres i el control que exerceix la banca sobre els partits polítics i els grans mitjans de comunicació.

A mesura que anava llegint les pàgines d’aquella publicació, la meva curiositat sobre la mateixa anava creixent. I en arribar a les pàgines centrals em vaig trobar amb un article titulat "He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat". Resulta que l’article parla d’un activista de 32 anys que ha robat doblers a una quarantena d’entitats financeres: "Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent-hi interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré.

Ha estat una acció individual d’insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat.

Es tracta d’una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l’altura dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que ‘robar’ als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?".Glups! Si més no, xocant.

A l’endemà, de tornada cap a Mallorca, a l’avió em regalen uns quants diaris dels suposadament de pagament (Diari de Balears és dels pocs diaris no gratuïts stricto senso); la majoria parlen del "Robin dels bancs" i alguns en revelen la identitat. Es tracta d’un al·lot nascut a Vilanova i la Geltrú que nom Enric Duran i al qual els mitjans varen batejar com a Robin dels bancs.

Aquest Robin urbà diu a la web www.17-s.info que creu que "entre tots hem fet possible que s’hagi creat un debat públic, però especialment social, que potser no té precedents en relació a la banca i l’activisme social".No sé si és cert o no, però sembla que la majoria de mitjans ja han deixat de parlar del cas i s’estimen més no continuar el debat.

Si més no, durant uns dies els mitjans de comunicació anunciaven que Robin Hood havia deixat el bosc i era als bancs.