La distància més curta entre dos punts de la mateixa ciutat sempre se sol recórrer en bicicleta. Però el primer vehicle que vos va il·lusionar d’infants –qui no ha esperat que la hi regalin? qui no ha comptat els minuts per pujar-hi i sortir a trescar?– conquereix només ciutats sense prejudicis, i la capital balear –els pedals gaunyaran les Balears només quan s’implantin a Palma, nourica ella– en té excedents. Les jornades de "mobilitat" són instruments de màrqueting d’efectivitat discreta, ja que els hàbits no es canvien amb tres impulsos a l’any. Ja sabem fa molts d’anys que la solució al col·lapse viari no passa per fer més carreteres: l’experiència demostra que els territoris que ho intenten només aconsegueixen tenir més vies col·lapsades. Les fórmules només passarien per fomentar un ús racional de la riquesa –i els vehicles, oficials i privats, en són l’ostentació–, una recepta poc viable en llocs on la irracionalitat col·lectiva s’ha expressat de manera contundent acarnissant-se en forma d’urbanisme.
No hem de cercar gaire per trobar exemples d’això que ara en diuen ‘mobilitat sostenible’: al Nord d’Europa –amb climes menys benignes que el balear– hi ha una caterva de ciutats modèliques en aquest sentit. El que passa és que allà dalt és Europa civilitzada. Si les iniciatives actuals per protegir els qui decideixen agafar la bicicleta per desplaçar-se acaben generant més ciclistes quotidians, hi haurà conflictes. Amb els cotxes, les motos i els vianants: el carrer està saturat, ja, i en bicicleta se circula diferent de com es fa en moto o en cotxe –ha passat a Barcelona, on els desplaçaments en dues rodes i sense motor han crescut de manera exponencial, especialment des que funciona el servei de lloguer impulsat per l’Ajuntament, anomenat ‘bícing’–. Si en el projecte municipal hi ha idees clares, probablement en deu o quinze anys moure’s per Palma serà molt més fàcil, molt més net i silenciós. I si posen facilitats per emprar els pedals aquí i ara, és probable que creïn adeptes. La primera raó serà l’econòmica: demanau als companys motoritzats quant els costa cada mes anar a fer feina. Llevat dels afortunats –o no tant– que puguin anar a peu a l’oficina amb un temps raonable, els únics a qui els suposa cost pràcticament zero són els (pocs) ciclistes.
