La meva amiga

Els que tenim la desgràcia de viure en un règim monàrquic ens hem acostumat a aquesta sèrie d’injustícies, i de moltes d’altres, i fins i tot la gran majoria les assumeix amb normalitat. Encara així, em resistia a pensar que un nas operat pogués crear més polèmica que una col·locació a dit d’un membre de la Casa Reial, en línia preferent de successió.

Tot d’una em van venir al cap els moviments que un "acord d’aquestes característiques" podia generar en el Banc de favors de la Casa del Rei. Mentre m’imaginava possibles contraprestacions, en una altra cadena vaig veure com els monarques havien anat a una festa que organitzava la seva filla separada en nom de la Fundació; això sí que és treure rendibilitat. Què costa més? Una campanya publicitària en les principals cadenes de televisions o sortir en els programes de cor de més audiència, en teoria gratis total, perquè els reis hi van? Senzill, veritat?

En aquell moment em vaig recordar de la meva amiga i de la seva angoixa quan va saber els preus dels llibres de text del seu fill. Ella no sap què significa una assignació en els Pressuposts Generals de l’Estat, ni una cort cercant feina a una princesa angoixada, ni programes demencials on volen fer-nos creure que la infanta és una superdona perquè acompanya els seus fills a l’escola, fa la compra i organitza superfestes amb els seus superpapis. Ella no sap tot això perquè mentre els cortesans acoten i acoten i tornen a acotar el cap, ella resta, resta i torna a restar cèntims d’euro per poder arribar a final de mes amb una mica de dignitat.