La meva amiga es va separar fa ara un any. El divorci li va coincidir amb la pèrdua del negoci i, a més, amb un canvi d’escola del seu únic fill. Així, es va trobar de família monoparental, sense feina i amb deutes. La seva situació no és una excepció però, com en el cine, quan ho vius i t’ho conten la cosa fa més pena. Aquesta setmana, quan feia el típic zàping de migdiada, em vaig trobar amb una notícia sobre la nova "feina" de la infanta Elena en una Fundació bla bla bla. De tota la redacció cortesana, i quasi submisa, de la notícia vaig retenir només una xifra: 200.000 € a l’any de sou. Sí, ho havia entès bé, més de 33 milions de les antigues pessetes, amb la cara de son pare, li pagaria una Fundació per fer el que sigui, o per ser la infanta separada.
Els que tenim la desgràcia de viure en un règim monàrquic ens hem acostumat a aquesta sèrie d’injustícies, i de moltes d’altres, i fins i tot la gran majoria les assumeix amb normalitat. Encara així, em resistia a pensar que un nas operat pogués crear més polèmica que una col·locació a dit d’un membre de la Casa Reial, en línia preferent de successió.
Tot d’una em van venir al cap els moviments que un "acord d’aquestes característiques" podia generar en el Banc de favors de la Casa del Rei. Mentre m’imaginava possibles contraprestacions, en una altra cadena vaig veure com els monarques havien anat a una festa que organitzava la seva filla separada en nom de la Fundació; això sí que és treure rendibilitat. Què costa més? Una campanya publicitària en les principals cadenes de televisions o sortir en els programes de cor de més audiència, en teoria gratis total, perquè els reis hi van? Senzill, veritat?
En aquell moment em vaig recordar de la meva amiga i de la seva angoixa quan va saber els preus dels llibres de text del seu fill. Ella no sap què significa una assignació en els Pressuposts Generals de l’Estat, ni una cort cercant feina a una princesa angoixada, ni programes demencials on volen fer-nos creure que la infanta és una superdona perquè acompanya els seus fills a l’escola, fa la compra i organitza superfestes amb els seus superpapis. Ella no sap tot això perquè mentre els cortesans acoten i acoten i tornen a acotar el cap, ella resta, resta i torna a restar cèntims d’euro per poder arribar a final de mes amb una mica de dignitat.
