Siau benvingut

Crec recordar que fins i tot ho feien amb la complicitat d’una quasi estadana, que tenia l’encàrrec per part dels propietaris d’orejar adesiara i llevar una mica la pols, feina que els dos "visitants" li estalviaven. Era la seva col·laboració i una mena de pagament pel deixar fer i el silenci. Això dit fins ara, si no ho record malament, és la base de l’argument d’una obra de teatre que l’amic Alexandre Ballester de sa Pobla publicà l’any 1968 (ja fa 40 anys!) i que ha estat representada multitud de vegades pertot arreu de les nostres terres catalanes.

Aquell temps i moment del franquisme terminal es començaven a besllumar sobretot a Madrid i Barcelona els primers moviments okupes, a terrenys oblidats pels seus propietaris i de la mà de déu, a fàbriques abandonades i gairebé en runes, o edificis de propietat estatal, i sobretot enfora de ca nostra, molt enfora, per dins el brut de terres llunyanes, peninsulars, continentals...

Però de cap de les maneres aquest tipus tan "civilitzat" d’ús de fruit d’habitatge, com si diguéssim, per la qual cosa l’obra de Ballester a tots els espectadors (o lectors) ens semblà influenciada pel teatre de l’absurd d’Eugèn Ionesco de manera clara i ben pinzellada. I: quines coses que se li ocorren a n’Alexandre, s’ha de veure la imaginació desbordant que es gasta, l’home.

Després, amb els lustres, el viure i les rues, molts de revells torts no s’adreçaren a temps, fins a l’any 1996 no es dictaren lleis de prevenció, passà el que passà, les maquinàries judicials més lentes que una processó de coixos, fins ara, encara ara, cueja a les totes el problema okupa, que com una secta religiosa, com que els han fet màrtirs, ha arrelat fort dins uns teixits socials amb els engranatges una mica espuntats, ara no sé si m’explic.

Tot plegat fins a arribar al dia d’avui i a l’extrem d’haver de llegir a DM el passat 11 d’agost la següent notícia: "La Policía Nacional detiene a ocho okupas que residían en dos chalets deshabitados de Palma / Las casas estaban situadas en la zona de Portopí, en la calle Vista Alegre y en Es Secar de la Real, en la calle Coronel Beorlegui." I segueix explicant que detingueren quatre homes i quatre dones, tots estrangers, originaris de Polònia, Xile, Suïssa i Suècia.

Aclareix el diari en qüestió que no oferiren cap tipus de resistència a l’autoritat, amb l’excepció d’un ciutadà suec que intentà fugir saltant des d’un primer pis, essent detingut després, malgrat l’intent de fuga. I que els dos xalets eren molt espaiosos, amb un bon jardí ambdós, i que ja feia bastant de temps que s’hi havien instal·lats, no s’especifica quant. I abandonats, sí, romanien abandonats pels seus amos. Fins que els propietaris s’adonaren de la presència d’intrusos, posaren els recursos legals en marxa i els obligaren a escampar, com hem dit.

Al diari digital compareixien fins a 12 comentaris, els més silvestres dels quals, al meu veure, eren aquests tres: "Y si los ponemos en Marivent????", que signa "Sid republicae", "Puestos a okupar que sea a lo grande. Serà que en Son Vida no habia ninguno vacio", que signa "Borat", i un altre, tremendista a matar que diu: "Turisme terminal per una Mallorca terminal". Ho afirma un tal "Templer de Miravet". M’agradaria saber l’opinió d’un sociòleg de tot aquest calaportal.