Diu el filòsof Savater tot fent balanç de les respostes generades pel Manifiesto por la lengua común "que una de las más frecuentes asegura que en cualquiera de las autonomías bilingües sigue siendo el castellano la lengua mayoritariamente utilizada por los hablantes [...] ¿Es esto una injusticia que debe ser corregida o una enfermedad que ha de ser curada?
Por razones históricas y culturales, el castellano no sólo es la lengua común de España [...], sino también uno de los idiomas internacionales de mayor peso presente y futuro. Ofrece ventajas evidentes respecto a otras. [...] Los medios de comunicación de masas suelen preferirla por razones de eficacia económica: hay inmersión lingüística en la escuela, pero no en la prensa. [...] Se trata de una primacía práctica [...], no de un monopolio dictatorial." I conclou: "lo que resultaría un poco raro es llamar normalización al empeño de corregir, a base de prohibiciones e imposiciones, esta preferencia de tantos hablantes, bilingües o no... como si se tratase de un atropello."
La cita és un poc llarga, però crec que valia la pena no retallar-la encara més. És Savater en estat pur, en el seu paper predilecte de pontífex nacional espanyol. La cita és interessant perquè el filòsof ètic (ètic només d’etiqueta acadèmica) fa servir una de les fal·làcies més típiques –i perilloses– del nou –i, tanmateix, tan vell– nacionalisme espanyol. La fal·làcia en qüestió és presentar la Història d’Espanya com una cosa neutra, sense a penes incidència sobre el present.
Un estranger sense coneixements històrics que llegís aquesta cita de Savater pensaria que, si avui el castellà és la llengua majoritària a tot el territori espanyol és per uns motius inofensius. "Por razones históricas y culturales", només: com si les raons històriques i culturals flotessin en un llimb netíssim i celestial en el qual no interferissin altres raons més brutals i espúries.
Les raons polítiques i econòmiques, per exemple. O també, les desraons i les passions més baixes que tan sovint empenyen els pobles a voler sotmetre els altres pobles, per preservar o incrementar el prestigi i el poder de la pròpia pàtria. L’hipotètic estranger que llegís la cita de Savater creuria que la Història d’Espanya dels darrers dos segles –per no anar més lluny– ha estat un camí de roses, tranquil i pacífic, durant el qual el castellà s’ha anat imposant a les altres llengües de l’Estat senzillament perquè era superior, més eficaç i pràctic, cosa que justificaria l’actual "preferencia de tantos hablantes".
Ah, les preferències: quina paraula més suau. Resulta impossible llucar-hi totes les persecucions i les prohibicions violentes que Espanya ha duit a terme contra tot allò que no fos castellanoespanyol, tampoc Primo de Rivera i Franco no s’hi endevinen, i la virulència mediàticomilitarista que hem sofert durant les darreres dècades no s’hi percep ni com a renou de fons. Ah, sí: les preferències...
Jo no sé si el filòsof és conscient que, amb el seu discurs, fa alguna cosa més greu que tergiversar la Història: en desactiva el seu component moral. Les coses que són passat segueixen sent bones o dolentes, justes o injustes: voler fer creure, segons la pròpia conveniència, que tot és neutral i indiferent resulta perillosíssim. Si les atrocitats del passat no compten, ¿què impedeix que avui es cometin noves atrocitats per assolir els propis interessos? Al capdavall, avui també serà passat, algun dia. Vet aquí el súmmum de la desolació: una Història sense moral explicada per un filòsof sense ètica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sòcrates qualificava als sofistes de "psicagogos", literalment "devoradors de cervells", definició que, com bé ha senyalat en Marc, s'ajusta a la perfecció al bocamoll (també literalment, imaginau-lo sense barba) d'en Savater. Per altra banda, amb el seu discurs (?) avantposa l'efecte a la causa: a les comunitats vil-lingües hi ha més diaris en castellà que en la llengua pròpia no per la discriminació de la darrera, si no perque els nadius reconeixen de bon grat la superioritat del castellà. Tracta de fer una cosa que intriga molt als físics teòrics: invertir el sentit de la "fletxa del temps"
Molt bé, avui, Sr. Pons. En l'única cosa que s'erra , crec, és quan anomena Savater filòsof. Sofista, només sofista.
La catolica i tolerant Castella en estat pur ! Molt bon article.
Molt bé! Ben dit :)