Eberhard obri els ulls: només hi ha una manera de tancar Mercadroga. Només hi ha una forma de restituir l’imperi de la llei. Només hi ha un camí perquè els ciutadans de Palma se sentin tractats per igual per les institucions democràtiques. I aquesta solució és el desallotjament forçós i ràpid de Son Banya, prèvia habilitació d’habitatges a diferents indrets de la ciutat i després aplanar el terreny amb piconadores en nom de l’Estat de dret i de la sobirania popular.

Ara els primers pobladors que havien assegurat que se n’anaven han demanat tres mesos de pròrroga. Tres mesos o tres dècades, Eberhard?

I a l’hora de prendre una decisió tan dura i valenta com és convertir Mercadroga en una pacífica esplanada, convendria pensar en tants i tants conciutadans que des dels anys seixanta fins a dia avui han perdut la vida, la salut, la dignitat, l’esperança o la decència per la seva addicció a l’heroïna o a la cocaïna il·legals, venudes a Son Banya impunement.

Es dirà que eliminar el poblat seria escampar el problema de la venda il·legal per tot Ciutat. No és així. Primer s’ha d’acabar amb el magma de perversió i després de focalitzar i acorralar el problema lloc per lloc. De moment, i com era de preveure, els pobladors prenen el pèl a Grosske.

El voleen i esperen temps millors, en què arribin a Cort altres governants que els deixin tranquils i que tal volta els enviïn un autobús per poder anar a votar el dia de els eleccions, tal com declarà un dels seus habitants durant l’escàndol de la Paca.

O s’actua ara o l’any 2038 encara es parlarà de Son Banya i de la debilitat moral de l’esquerra.