Els manuals comercials d’autoajuda van plens d’aquest tipus de raonament i les pàgines web exclusivament dedicades a aquesta temática són cada cop més abundants a la xarxa. Mig d’amagat són molts els que consumeixen aquest tipus de productes, perquè cada cop són més els que demanden ofertes per enriquir el seu teixit mental i requereixen instruments per estimular l’esperit.

Un percentatge elevat de la ciutadania no se sent realitzada, espera més de tot i de tots, no acaba de sentir-se satisfet amb la seva vida, ni amb les dificultats que li depara l’existència. Però sobretot les dificultats augmenten quan el pensament crític es deteriora i esdevé negatiu. Fa uns dies, en un programa esportiu d’àmbit estatal, s’entrevistava un jugador de futbol musulmà practicant, i un comentarista anotava: ‘Sorprèn la naturalitat i la frescor en la qual viu i expressa la seva religió’.

No pareix una cosa del nostre temps, afegia. Hi ha molta gent que viu amb naturalitat i profunditat valors que passen desapercebuts, sobretot si pensam que la nostra societat en particular i el món en general, és allò que reflecteixen els mitjans de comunicació. La societat és allò que pensa, sent, treballa, viu, projecta i enriqueix amb tenacitat el seu teixit social real, no només l’econòmic com pensen, malauradament, molts.

Com a país, com a col·lectivitat viva necessitam experimentar que ho som, recuperar sensacions i emocions compartides, gairebé al mateix nivell que demandam arguments per plantar cara a la confusió i a la mediocritat que domina el paisatge de la quotidianitat. Un estudi de l’Associació Catalana de Sociologia presentava, aquests dies, un diagnòstic de la societat principatina.

Ho feia amb alguns indicadors que ens haurien d’inquietar o posar en guàrdia, sobretot en allò que afecta directament el partits polítics i les seves mecàniques institucionals. La ciutadania de les Illes Balears espera una alternativa sòlida al model de poder que ha dominat a les Balears, però no podem esser ingenus davant aquesta urgència. La predisposició dels partits i de la política –ho remarcava el diari Avui del passat dijous– és la tendència a quedar-se en el detall, la cosa petita i el partidisme.

Alguna cosa en aquesta direcció també comentava, fa dies, Josep Melià en un article publicat a Diari de Balears. La política, ara, és més necessària que mai. Però una política més sòlida, més feta, més enriquidora i, sobretot, una política creativa que serveixi per dinamitzar el pensament positiu.