A pesar que qui ho digué sigui ell, pareix mentida que ho pugui haver dit. El vicesecretari del PSOE nacional, el famós, únic i inimitable Pepe Blanco, es despatxà a gust a Ràdio Nacional d’Espanya dimarts passat. Explicà que els espanyols vivim "millor que mai, a pesar que alguns passen per dificultats", per acte seguit sancionar que el país "està en les millors condicions per vèncer la crisi i preparar-se per al futur, per seguir creixent i continuar amb la modernització".
No content d’insultar la intel·ligència dels que pateixen la desgràcia de no tenir feina –dos milions i mig, que es diu aviat!– va treure pit afirmant que Espanya "té més gent fent feina que en cap moment de la seva història", amb prop de 20 milions d’ocupats, "un milió dos-cents mil més que quan començàrem a governar", sense, naturalment, ponderar el creixement de la població per mor de la immigració.
Aquest home tot sol pot fer perdre molt de crèdit a Zapatero i, com no canviïn molts les coses a curt o mig termini, posar el PSOE en franca mala situació davant el pròxim cicle d’eleccions –autonòmiques i nacionals– i sort tendrà si no en surt nafrat amb els serralls que queden pendents del cicle actual: les gallegues i basques.
Una cosa és que Blanco digui dois referint-se al PP o a les lluites normals en el quefer diari del teatre polític i una altra molt diferent és que insulti d’aquesta manera tant els que estan perdent la feina en els últims mesos –cent mil a l’agost, que és un mes de tenir punta d’ocupació–, i els que la perdran en els pròxims immediats, com el sentit comú i la intel·ligència dels que a pesar de tenir-ne veuen amb preocupació creixent com la crisi va cada cop a més i tot i confiar encara amb Zapatero no veuen que faci res més que tirar balons fora.
Aquesta hauria de ser la preocupació de Blanco. I no seguir dient burrades d’aquest calibre. El vicesecretari general del PSOE pot dir dois, però no hi té un pèl, de beneit. I això és el pitjor. Perquè connota el gran nerviosisme que comença a anquilosar el govern nacional i a tot el PSOE. Zapatero du tot un any intentant desviar l’atenció de la crisi o, millor dit, volent fer creure que no existeix. I a cada declaració que feia d’aquesta mena, la realitat al cap d’uns dies o setmanes el deixava com un babau o un mentider. Ja és ben hora que prengui decisions que vagin més enllà de bones paraules buides de significat. Perquè la cosa està començant a estar molt crua.
Entram a la recta final del pas de l’equador de la legislatura autonòmica de règim comú –la nostra, entre d’altres– i a pesar d’estar a l’inici de la nacional la degradació econòmica és brutal en els pocs mesos que portam. No són situacions com per prendre-se-les tan frívolament com fa Blanco. Una part important dels aturats, i dels que tenint feina cobren poc i estan ofegats pels crèdits i els preus creixents de tot, són votants naturals del PSOE.
Declaracions insultants com les esmentades són una invitació a l’abstenció. I per molt que falti per a les pròximes urnes –excepció de les gallegues i basques–, el fet que la crisi cavalqui cada cop més descontrolada comença a ser un indici més que preocupant per al PSOE pertot arreu. Sobretot perquè el PP, tant al conjunt nacional com a Balears, està gestionant la situació amb molta més intel·ligència, sense entrar en el joc infantil de Blanco i sabent esperar el moment adequat per atacar. El PSOE, en fi, juga amb foc.
