Hi ha una dita dels rebesavis sollerics que diu: "De Fornalutx, el dimoni en fuig". Però aquesta malintencionada crítica manca de tota raó. I és que Fornalutx ha estat, des de mitjan segle XIX, una vila i contrada que han pintat o cantat artistes i poetes de dins i fora de l’illa. Mèrits i belleses les explicava ja el 1789 el ja tantes vegades esmentat Geroni de Berard...
"Fornalutx, per aquelles mateixes rutes, es troba distant de Sóller dues mil passes i conté dues-centes quaranta-tres cases. Té molts carrers que el seu aspre terreny fa que no sien llargs ni drets en els seus fonaments... Això és perquè és un lloc en el vessant de la muntanya i té molta aigua que li arriba de l’alqueria de Maiols. Les terres són, per tant, molt fèrtils i abundants en hortes d’arbres fruiters. Hi molen el blat quatre molins i té un pou de neu...".
Hortes d’arbres fruiters. I també jardins. Que no tot ha d’esser el "jardin potager", com diuen a França i aquí mateix. Es deixà veure per aquesta població aquell Alberto Insúa, d’amples referències al port de Sóller, i que per aquelles dates s’inspirava en l’escriptura i creació del seu personatge Peter Wald, al qual acabaria de donar forma a París el 1937.
Peter Wald anava acompanyat d’una dona igualment singular, Emma, la qual entreveia entre somnis un d’aquests jardins de tramuntana: "Es torna a dormir i a somniar. Ara és un dels seus somnis càndids. Es troba de sobte a un jardí desconegut. I Peter al seu costat. Van pels caminals de la zona enjardinada, entre massissos d’hortènsies, lliris, clavells i roses. És el capvespre. Assegut a una cadira de vímet, en pijama i a l’ombra d’un arbre, son pare dorm la sesta. El seu roncar és la nota més alta en la simfonia del jardí.
La font, de brollador central i més brolls en cercle; els ocells es mouen entre les fulles seques; els insectes músics, l’aire melòdic, no poden resistir la trompeteta del senyor Muci. Els mosquits no gosen envair el seu cap pelat i refulgent; ni la conquesta del seu nas pànic, gran, d’un vermell tornassolat de pebrot i que sembla xuclar, pels dos abismes profunds de les fosses, totes les aromes i la mel fuses dins l’atmosfera del jardí".
Alberto Insúa (l’Havana, 1885-Madrid,1963) ens mostra en aquest llibre, més depurats que mai, la seva agudesa psicològica i el seu estil sobri i càlid alhora... I per Fornalutx passava també, en clau d’alegre excursionista, aquell autor argentí al qual hem fet al·lusió en un altre escrit, Manuel Ugarte, que aquell 1926 aconseguia augmentar la seva fama amb aquella novel·la, El Cami dels Déus, que amb tot detall presagiava la Segona Guerra Mundial.
"Sota el resplendir d’uns cabells rossos que accentuaven l’encís dels ulls blaus i somniadors, Molly era com una aparició radiant i matinal. Però la seva major fermosor s’havia de cercar en el seu caràcter greu i emprenedor...".
Com una musa estrangera pels carrers de Fornalutx. Ni la primera ni la darrera.
