Excepcionalment hom aprèn dels fracassos dels adversaris i l’ompl de satisfacció l’èxit dels amics i coneguts. Només de forma extraordinària admetem estar aprenent cada dia, sensibles al goteig de vida al qual tenim accés a través de la conversa, la lectura o l’encontre fortuit. Allò més comú és la fredor amb els superiors, la indiferència amb els iguals i el menyspreu amb aquells que consideram situats un escaló més baix.
Avui tanmateix voldria reconèixer que he après del fracàs d’un adversari, llegint atentament una entrevista sortida d’una sastreria on es cus generalment a mida. Mentre llegia he recordat una frase d’Isabel Maria Ribot, de la qual ja n’he parlat recentment. Ella la recollia d’un familiar que havia tingut contacte amb l’emigració i permeteu-me que la col·loqui com a epitafi a l’entrevista esmentada: ‘si qualque dia deixes aquesta terra perquè una altra t’ofereix aixopluc, vés-hi pensant que aquella serà la teva terra, que la seva gent serà la teva, que faràs teves les seves paraules, perquè sense arrels no es pot créixer. No pensis mai a tornar si no vols no esser d’enlloc’.
Denis Smith descriu amb cura les sensacions i les frustracions dels soldats francesos, després de la rendició a Bailén el 1808. Una experiència que ben bé es pot fer extensiva a moltes experiències de derrota, que hom ha de recordar i servar per aquells dies de desencís que acaben arribant: ‘la victòria i la salut van agafades de la mà; un exèrcit supera la fatiga, els perills i les privacions sempre que obtingui victòries… Però en la derrota, l’exèrcit s’enfonsa en el desànim’.
L’amic Gabriel Carrió en un article extraordinari que us recoman sobre La festa franciscana a sant Antoni de Pàdua a Artà cita uns goigs de la primera meitat del vuit-cents: ‘puys que sou nostro advocat / de tot perill guardau-nos’. Val la pena pensar en veu baixa i en veu alta com fa l’equip de col·laboradors que han col·laborat en el llibre El franciscanisme a Mallorca (2008). Una obra pensada per gent de tota casta, de totes les mentalitats i ideologies, però sobretot imaginat per a gent amb sensibilitat i per ciutadans que tenen la capacitat de discernir entre creure i la cultura que emergeix i ha emergit de la fe dels individus i dels pobles.
Vivim temps en els quals la ignorància en aquestes temàtiques flueix de ciutandans confusos que no acaben de distingir els registres d’allò que conforma l’univers de les seves conviccions i els fets culturals que deriven de les constel·lacions ideològiques, mentals o emocionals d’individus o col·lectius. Dels perills de la derrota i de la insensibilitat guardau-nos.
