El personatge de ficció Iscariote Reclús naixia l’estiu del 1965 de la ploma de Camilo José Cela, a qui ens hem referit des d’aquí i en nombroses avinenteses. Apareixia en un d’aquests relats una mica estrambòtics, una mica surrelistes, del premi Nobel de Literatura del 1989.

I això s’esdevenia en temps dels melons. Ja sabeu la dita: "En temps de melons, breus els sermons", puix que la calor no sol permetre llargues oratòries des de la trona. Però resulta que la història d’Iscariote Reclús tracta de melons i no uns melons qualssevol, sinó els de Vilafranca de Bonany... "A Vilafranca, sembla que per allò del clima, hi ha més ocells que a Lleó (d’on provenia el tal Iscariote); hi ha també més melons i més assossec, aquesta és la veritat. A Vilafranca, el ciutadà Iscariote Reclús, o millor dit, per ser més precisos i puntuals, el mercader de melons Xavier (amb X) Cisneros Mola, es va sentir de gust i com el peix dins l’aigua...".

Diu un crític que "el llenguatge de Cela, sonor i vigorós, de clara sintaxi i rica expressió, interessa i sorprèn des del primer moment. La cruesa de les situacions exposades per aquest autor, relatades amb un realisme sobri, però de vegades ferotge, dóna motiu perquè se’n parli dins el tremendisme, però amb el temps la seva temàtica es va dirigir vers personatges més populars...".

I és el cas que comentam. "A Vilafranca, el mercader de melons que nasqué dient-se amb el nom cristià de Saturnino Cabezón y López Monachil, dormia sobre unes taules, per endurir les fibres de l’organisme en general, i feia llargs passejos en bicicleta de pinyó fix per tal de robustir els músculs dels garrons... Pedalejar –deia– és molt saludable perquè fon el greix i posa cada víscera en el seu lloc... I accentua les ganes de menjar i, a través de l’oxigenació del cervell, desperta el discerniment i dóna una major lucidesa a la memòria...".

No li degueren servir de molt tantes mesures sanitoses. "L’altre dia, 9 de maig, festa de Sant Geronci, bisbe i màrtir, de 1965, es va esdevenir una dissort molt lamentable: a aquell que fou el ciutadà Iscariote Reclús el deixà sequet, el que es diu sequet, una camioneta que anava repartint begudes gasoses pels pobles. El desventurat accident tingué lloc en el creuer de Montuïri, que és molt fals i enganyós, molt confús i traïdor. L’interfecte anava muntat en la seva bicicleta i, segons símptomes, passà a millor vida quan anava per l’aire, fins i tot abans de posar peu a terra i pegar amb la boca contra l’asfalt"...