He estat crític, molt crític, amb la gestió de Vicenç Grande com a president del Reial Mallorca. I encara ho som. Ara bé, ningú no pot negar a l’encara president entrega, entusiasme, voluntat, dedicació, feina... El temps, com sempre, serà el jutge definitiu.
M’han de permetre que només faci esment a un grapat d’equivocacions i d’encerts, sense entrar en l’elaboració d’una llista exhaustiva.
Començarem per les errades. Vicenç Grande no ha sabut ni volgut aglutinar al seu costat un consell d’administració ampli i plural. Ben al contrari, ha anat acumulant accions i restringint la diversitat al consell d’administració. Fer un Mallorca de tots; com més, millor; ha estat l’assignatura pendent de tots els màxims accionistes de l’entitat des que el club es convertí en Societat Anònima Esportiva l’any 92. Grande no ha estat capaç de conformar un consell d’administració representatiu de la societat balear.
S’equivocà també el president quan va proposar la remodelació de Son Moix i la construcció de tres torres de gran alçada. Es tracta d’un projecte gegantí, excessiu i irresponsable, que aconseguí el rebuig unànime de les forces polítiques i quasi absolut de la societat.
Una altra errada ha vingut provocada pel caràcter popular i populista que l’ha dut a mantenir un comportament inapropiat en diferents oportunitats. I n’hi ha moltes més.
Anem als encerts. El més important de tots ha estat, sens dubte, aconseguir mantenir l’equip a Primera Divisió, que no és poc ni fàcil.
L’acord amb els copropietaris de l’estadi Lluís Sitjar és, sens dubte, un altre dels èxits de Grande.
Clar, i no és menys important la seva gestió econòmica, ja que el club es troba, avui per avui, sanejat.
Just una cosa més: després d’enumerar només tres dels seus encerts crec que la seva principal errada ha estat la política de comunicació.
