“Y te olvides de mí para siempre”

Divendres passat, passaven pocs minuts de les 21.00 hores, el meu bon amic Ròdia Raskòlnikov m’enviava, des de Formentera estant i tot just acabat d’arribar d’Ucraïna, un missatge de mòbil que va provocar un diàleg d’sms en què mos xapàrem de riure. No n’hi havia per a menys. Feia pocs minuts que ell havia vist en un canal zapaterista "de cuyo nombre no quiero acordarme" un concurs d’aquests que posen a prova la cultura general del cabrum en què la presentadora preguntava als concursants: "¿Cuál es el gentilicio menos conocido de los habitantes de Formentera?" Pensau-hi, pensau-hi una estoneta abans de continuar llegint... Els concursants no ho endevinaren i la resposta correcta és... Tatxan! "Ofiusinos". Us estalviaré aquí els sms que mos creuàrem en Ròdia i jo perquè estam en horari infantil, però ja podeu pensar que dos formenterers comentant tal desficaci no queda massa enrere d’un bon combat de glosadors. Després, he consultat la pàgina web del programa i allà he sapigut que les seves claus són la cultura i la compenetració entre les parelles de concursants i mos avisen que "els amants dels concursos de qualitat vibraran amb aquest emocionant format". Ni sóc amant dels concursos ni m’emociona la idea, però reconec que la "qualitat" de la pregunta i, sobretot, de la resposta em provoquen unes vibracions abdominals que fa setanta-dues hores que no sé com aturar. No és el fet de jugar amb un hipotètic topònim d’origen grec allò grotesc de l’anècdota, sinó el fet de donar per bo l’impossible gentilici que se’n derivaria, com si els formenterers, que ja sabem que som "pitiüsos", a més comptàssim una col·lecció de gentilicis, entre ells els d’"ofiusinos". Quines esbrufades que faig cada vegada que hi pens. Ophiussa, terra de serps, tal i com sembla que va escriure Plini: "La terra d’Ebusus espanta les serps i la de Colubraria les cria, per això és perjudicial per a tothom, excepte per als qui porten damunt terra d’Ebusus, els grecs l’anomenen Ophiussa". Altres fonts que ho esmenten són Estrabó i Pomponi Mela i fins i tot Sant Agustí. Bé, ja en tenim dos: Colubraria i Ophiussa. Veus enteses mantenen la hipòtesi que es tracta d’una llegenda per estalviar a la veïna Eivissa una base propera des d’on podia ser fàcilment atacada. També es diu que els turcs anomenaven Formentera "Koyunluca", terra d’ovelles. La metròpoli, ja ho veis, pot arribar al deliri en la invenció de la història de les colònies i si aquestes són d’ultramar no hi ha cap inconvenient a donar per bons mites i llegendes en nom de la "cultura" i de la "qualitat". En fi, Espanya, com diu aquell bolero que tan bé canta la mexicana Chavela Vargas: "Ojalá que mi amor no te duela y te olvides de mí para siempre".