Hotel The Shore Club

Primera descripció

The Shore Club disposa d’un vestíbul d’estil Art Déco que possibilita la transició serena des del carrer fins als jardins laberíntics, amb passadissos secrets i racons que afavoreixen la intimitat. Els jardins s’han inspirat en el Jardín Majorelle, de Marràqueix, que va dissenyar el pintor Jacques Majorelle els anys vint.

Primera conversa

—Senyoret, una peça de cinc per l’amor de Déu...! –va exclamar en Matasetzes en veure l’Honorable Manera.

—Duc les butxaques més escurades que els soldats de Tarragona –va respondre-li l’Honorable Manera.

Tot seguit, l’Honorable Manera va situar-se al costat d’en Matasetzes amb la mà oberta de pidolaire. Va demanar-li, aquest:

—Potser vol comprovar si cauen quatre gotes, el senyoret...?

—Més aviat he pensat que allà on menja un, poden menjar-hi dos.

—I què passarà si vos engeg a dida...?

—Guillemet, tu i jo fem un hòlding –va apaivagar-lo l’Honorable Manera–. En dos dies de parar la mà cotitzarem a borsa.

Segona descripció

The Shore Club, dissenyat per l’arquitecte David Chipperfield, situa el "cool" a la zona de "South Beach" de Miami. Disposa de dues piscines "infinity edge" (provoca l’efecte visual de fondre’s l’aigua amb l’horitzó) i els coixins de les gandules han estat pintats per Izhar Patkin i Kim MacConnel.

Segona conversa

—Senyoret, si s’apropa la Gran Cristiana fent dringar la bossa dels cèntims retirau la mà i alerta mosques! –va advertir en Matasetzes a l’Honorable Manera.

—Ni t’ho pensis –li va replicar l’Honorable Manera–. A l’hora de quadrar els pressuposts tot fa munt.

Va remugar, en Matasetzes. Va demanar-li l’Honorable Manera amb ànim fiscalitzador:

—Quins béns tens?

—El sol que em pega a la cara i prou! –va exclamar en Matasetzes.

Va pensar-s’hi, l’Honorable Manera: realment en Matasetzes era mereixedor d’una oportunitat.

—Guillem Martorell –li va anunciar, l’Honorable Manera, en to solemne–, et col·locaré a l’Administració.

Va gratar-se el clatell, en Matasetzes, aclaparat per la magnitud de l’oferta.

—Jo no sé fer res –va admetre en posat greu.

—Això no és problema –va sentenciar l’Honorable Manera.

Tercera descripció

The Shore Club té 307 habitacions amb telèfon amb línia directa, TV via satèl·lit i de cable, ràdio, connexió a Internet, minibar (amb possibilitat de gastar molt més de tres-cents euros en una nit, tot i que per fer una bauxa es recomana acudir al Rumbar, prop de les piscines, on es poden tastar 75 variants de rom). A més a més, The Shore Club disposa de 70 suites amb llençols de lli egipci fets amb quatre-cents fils diferents i incorpora la possibilitat de gaudir de banys d’arena mexicana i de productes de lavabo signats per Rick Pipino.

Tercera conversa

—Senyoret, quan vos donen un cèntim no importa que tanqueu el puny que no volarà –li va dir en Matasetzes a l’Honorable Manera.

—Guillem, s’ha de tenir molta cura amb els doblers públics –li va respondre l’Honorable Manera.

—I quan començaré la nova feina? –va voler saber en matasetzes.

—Primer m’has de dir de quins polítics ets? –va demanar-li l’Honorable Manera.

—I a vós de quins vos sembla...? –va respondre en Matasetzes– Dels que les mamen dolces!

—Aleshores ets conservador –va concloure l’Honorable Manera–. Et donaré una tarja de recomanació per a Madame Rosa.

—Que ja sabeu què hauré de fer? –va demanar en Matasetzes.

—Ara per ara estudiar comptabilitat i preparar-te per al futur –va avançar-li l’Honorable Manera.

I va concloure:

—Tu has de començar d’auxiliar administratiu. És el camí més ràpid per arribar a director general.

—I ben segur que em faré ric? – va demanar, delerós, en Matasetzes.

—Més que un notari –va sentenciar l’Honorable Manera–. I si les coses se torcen sempre seràs a temps a fer-te guàrdia civil.

Quarta descripció

The Shore Club recomana dos restaurants situats a les mateixes instal·lacions: un de cuina italiana del xef Agostino Sciandri; i un altre de cuina japonesa amb influències llatines que ofereix unes creacions del sushi i del sashimi per a llepar-se’n els dits.

Quarta conversa

—Senyoret –va demanar en Matasetzes a l’Honorable Manera–, que no vos agradaria ésser en el Shore Club i donar-vos una rebolcada amb na Teresot a un llit que tingués llençols egipcis fets amb quatre-cents fils diferents?

L’Honorable Manera va qüestionar, un cop més, la condició humana. Tan aviat com la persona tasta el poder, renuncia als ideals. En Matasetzes n’era un exemple. Va evitar una resposta directa.

—El Molt Honorable Matas hi és –li va dir.

Va obrir un ulls com a taronges, en Matasetzes.

—Amb na Teresot...? –va inquirir.

Suposava que no, l’Honorable Manera. A més a més, hi ha coses que, cas de saber-les, un home d’honor no pot desvetllar.

—No –va respondre l’Honorable Manera.

Va respirar alleujat, en Matasetzes.

—Ja estic fart de romandre a l’Hostal des Moixet –va afirmar.

Va demanar-li a l’Honorable Manera:

—Què sabeu que em pot costar, vós, el Shore Club?

—Quatre-cents euros per persona i dia.

Va pensar-s’ho, en Matasetzes. Finalment va decidir-se:

—Vos sembla que acceptaran cobrar amb menuts...?

—Prova sort –li va respondre l’Honorable Manera–, perquè de VISA jo no te’n don cap.

Passava Don Toni Maura i els va donar una peça de cinc a cada un.•