Corrupció? Corrupció generalitzada? Procediment habitual en el tractament dels recursos públics? Una filosofia política, una manera de governar? Allò que es descarta és que es tracti d’una desgraciada acumulació de casos particulars. La temptació semàntica consisteix a anomenar-ho, tot plegat, màfia. S’ha vessat tanta de tinta entorn d’aquest fenomen que, finalment, el mot pot ser emprat per unes raons o desestimat per unes altres.
Referir-nos al govern Matas com un temps d’activitats mafioses vinculades a l’exercici del poder té molt de sentit si entenem una base organitzativa i una àmplia complicitat com a elements definitoris d’una màfia. També s’hi podria detectar el pes de la jerarquia, i fins i tot l’allunyament físic d’un o altre personatge en veure compromès el seu bon nom.
Però la màfia siciliana té uns orígens que no podem detectar en la història comuna dels implicats en afers de corrupció política durant el govern Matas. En els orígens de la màfia siciliana hi ha l’instint de revolta contra l’opressió de la misèria. Anaves al bosc a cercar un feixet de llenya perquè el fred de la nit no matàs els teus germans petits, i si els guardians t’hi trobaven podies acabar sent un bandejat com Salvatore Giuliano.
No hi ha gaire cosa d’exemplar en l’organització criminal siciliana, però sí que hi havia aquests principis i, a més, molt de coratge, molt de risc, que no tracen el retrat d’herois nobles, però sí el d’uns delinqüents que s’hi jugaven la vida cada dia.
Revolta contra la misèria, coratge i assumpció del risc són components que no apareixen en l’entrellat de la corrupció política durant el govern Matas. Hi ha hagut sentiment d’impunitat nascut a l’ombra del poder, exemples d’infame covardia i de doble moral abjecta. Hi ha hagut prepotència i abús de poder en totes les seves variants d’intimidació i xantatge, hi ha hagut roïnesa, degradació general del panorama polític i social. Màfia? Depèn de com la vulguem entendre.
Servidor em resistesc a humiliar la memòria de Salvatore Giuliano qualificant de mafiosos alguns personatges que delinquiren durant el govern Matas. Si heu vist la pel·lícula de Francesco Rossi sobre aquest personatge contradictori, que encara cavalca per la llegenda en una aura de romanticisme, no admetreu de cap manera que qualsevulla dels nostres pugui inspirar una obra d’art d’una tal grandesa –no tan així la pel·lícula de Michael Cimino sobre el mateix personatge.
Quin romanticisme pot emanar dels nostres delinqüents? Quina grandesa? Donen, com a molt, per a una comèdia agra, grotesca i desbaratada, sense gràcia, amb Paco Martínez Soria perquè pugui ser rescatada d’aquí a vint anys a Cine de Barrio.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.