El volcà

Potser perquè tota la podridura s’ha localitzat en els peus. O perquè la pica s’omple de mica en mica i encara falta molt de degoteig per tenir-la rasa. Allò que és innegable és que el ciutadà, veritablement escandalitzat, comença a mirar cap amunt i no serà bo de fer –ni en el cas que la fiscalia no trobés més indicis de culpabilitat que els ja coneguts– convèncer-lo que la corrupció generada la legislatura anterior va ésser cosa de dos auxiliars administratius, d’un obsés del sexe i d’alguns personatges de sarsuela que oscil·len entre la barra i el pintoresquisme. Generalment la corrupció sol començar per dalt. I això ho sap, el ciutadà.

Quan un missus es creu amb dret moral a cobrar comissions per sotamà, és perquè té la seguretat que el seu cap s’omple les butxaques il·legalment. La corrupció, en els grans afers de l’administració pública, actua com un volcà en erupció. La lava vessa des del cim i s’escola coster avall fins a estendre’s per la planura. Destrossa cases, arrossega cotxes. Però els damnificats, tot i lamentar la tragèdia, no deixen de mirar cap amunt, perquè el llot fumejant ve d’allà. En conclusió: Bitel, CDEIB, Turisme Jove i d’altres, són les cases de la planura que s’han vist afectades. I els ciutadans se’n planyen.

Encara que tan aviat com han pres consciència que s’ha fet un ús fraudulent dels cabals públics, miren cap amunt perquè saben que el mal, d’una manera conscient o inconscient, s’ha generat a dalt de tot. Precisament Madame Rosa vol desviar aquesta mirada com sigui. Tanmateix, la tàctica que empra no pot ésser més infantil. Fa comparèixer públicament el conseller responsable de l’entitat que és investigada per la fiscalia, i aquest afirma, rotundament i amb una inconsciència que frega la provocació, que no tenia la més lleu sospita de quin pa s’hi donava a ca seva. Això si no opta per insultar la intel·ligència col·lectiva (jo no som sa mare: Catalina Cirer en referència a Rodrigo de Santos/ Jo no deman als meus subordinats si estan casats: Josep Juan Cardona respecte a la parella Ordinas-Rosselló).

Amb una explicació tan poc substanciosa, Madame Rosa pretén excloure el Partit Popular de qualsevol altra responsabilitat política. I naturalment, així no anirà enlloc. La gent continua mirant amunt amb insistència. I cap amunt hi ha els consellers de la legislatura anterior. I la mateixa Madame Rosa, que controlava personalment els moviments més irrellevants de la dreta. Però els ciutadans que alcen la vista, cerquen, en realitat, el Molt Honorable Jaume Matas.

S’escandalitzen del tren de vida que porta. I volen saber (encara que ho sospiten) per què tan aviat com ha esclatat l’escàndol Turisme Jove ha partit de quatres cap a Amèrica. El seu silenci no fa més que comprometre’l i comprometre els seus. Sobretot perquè la gent sap que la lava ve de dalt. Prest o tard haurà de donar la cara.