És l'objectiu l'amo n'Ics?

"Estan cercant l’amo". Algunes ments preclares de l’anàlisi políticosocial d’aquestes contrades apunten que tot l’enfilall de casos que van fent surar només tenen un objectiu. Digau-li Ics. Una certa visió del món determinista –i escèptica davant de la fonamental separació de poders– augura que tot el regalim ens menaria a una troca, i darrere la troca, tatxan, hi hauria d’haver el Responsable, aquell que ja no hi és, retirat de la cosa pública i a cobro, Foramallorca, que continua sent com dir per devers Plutó. Com si la sentor de podrit aquesta que ens feia venir basques fos indici inequívoc d’una brutor més o manco organitzada, disciplinada. ¿Però hi ha qualcú amb dos dits de front que honestament pugui pensar en tots els casos de presumpta corrupció com un entramat? Hauríem de partir de la premissa que qualsevol trama implica un cert ordre, i tota aquesta femta, aquella corrupció orgànica revelada, comença a ser de tot menys ordenada. Tot aquest desgavell tècnic tenia responsables polítics, i no hi ha dubte que des d’instàncies polítiques han d’exigir explicacions i executar mesures. El problema és que no hi haurà cap sentència que retorni la dignitat a les institucions i els doblers a la caixa.

Tornem a l’amo, repartidor de càrrecs i d’impunitats. La majoria, incloent-hi algunes veus del PP, coincideix ja que el quadrienni passat van passar coses vergonyoses. Qualque cosa ja hem avançat. I el sentit comú determinaria que tot aquest devessell de corruptel·les no va ser fruit de l’ordre, sinó del desordre. El campi qui pugui instal·lat impunement en certes direccions generals i alguns organismes públics. La millor defensa del Responsable esdevé ara l’evidència que s’havia rodejat de col·laboradors inapropiats, amb la qual cosa cada nova gangrena detectada en algun altre organisme dependent de la gestió anterior serà convenientment utilitzat en la seva defensa. Ves si no acabarem justificant la fugida com l’única sortida noble.

La successió d’escàndols –cadascun més feble perquè l’anterior ens immunitza– no pot ser res més que l’inici d’una nova etapa, marcada per la impossibilitat de la impunitat. Més de dos han començat a confiar que l’acció repetida de la justícia acabarà modificant la manera de fer política d’aquest país enmig de la mar. Encara que l’amo n’Ics quedi impune i passi les velleses surfejant en algun complex turístic de Florida.

Periodista