La decisió del Consell de premiar, dins dels actes del 12 de Setembre i entre altres merescudes distincions, els 70 mallorquins represaliats del franquisme que foren empresonats l’any 1948, gairebé una dècada després del final de la Guerra Civil, s’ha de valorar en tot el que representa. Aquell 1948 fou clau. Les democràcies havien guanyat la Segona Guerra Mundial tres anys abans i el règim de Franco estava aïllat. Detenia persones de manera obsessiva i fanàtica. Però també el 1948 la Unió Soviètica aconseguí fabricar la bomba atòmica. Al capdavall, els franquistes aconseguiren mantenir-se en el poder perquè esclatà la Guerra Freda i els nord-americans s’aprofitaren del Caudillo per establir bases militars, aixecar radars i muntar ràdios de propaganda antisoviètica en el suelo patrio. La democràcia hauria d’esperar a l’Estat espanyol davant el temor ianqui respecte de l’URSS. Si no hagués estat per la Guerra Freda, aquella generació que aviat homenatjarà el Consell hauria aconseguit el seu objectiu de recuperació de les llibertats. Bé es mereixen aquest reconeixement. Són part de la nostra memòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.