Demagògia

Rosa Estaràs demanava fa uns dies que es disminueixin els càrrecs. La proposta és bona si, com a Calvià, es demostra que aquests càrrecs no tenen lloc de feina, no tenen funcions i no tenen cap ofici i sí molt de benefici. Ara bé, és absurda la petició d’eliminar càrrecs que tenen funcions i responsabilitats. Què vol eliminar, el director general d’Esports, o el de Carreteres, o algun de Salut o Educació? I més absurd encara és proposar l’eliminació de càrrecs quan un ha estat a un Govern que n’ha creat a voler per molt innecessaris que fossin.

Ara el Consell crea tres noves direccions insulars. Particularment, no crec que, a priori, això signifiqui crear despesa supèrflua, encara que sempre està mal vist crear llocs públics de confiança, i més encara en temps de crisi. Si els càrrecs estan justificats i tenen feines concretes –i sembla que això és així– el que hem de menester és que es deixin la pell treballant tan aviat com sigui possible.

La qüestió és, d’una banda, que amb aquestes tres noves responsabilitats la institució guanyi en efectivitat. De l’altra, és evident que si el Consell ha de rebre noves competències, com ara caça, es fa necessari tenir una direcció insular de caça. Repetesc que la demagògia és fàcil, però val la pena valorar-ne altres aspectes perquè, tanmateix, darrere la crítica fàcil i demagoga sempre s’amaga un punt de falsedat barrejada, en aquest cas, amb una nul·la memòria i unes gotes d’hipocresia.