Pels camins vells del domini feudal del bisbe de Barcelona

Avui passejarem per un dels camins vells que comunicaven dues de les viles de l’anomenat Pariatge, zona que correspongué en el repartiment de després de la conquesta catalana de Mallorca al bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou. Els ajuntaments de tot Mallorca, el de Calvià inclòs, haurien de donar exemple de respecte i homenatge a aquestes figures essencials per a la nostra història, i envers la llengua –la nostra, la catalana– que ens aportaren.

Partim de l’església parroquial de Puigpunyent, vers ponent, per la carretera de Galilea (Ma-1032, es Capdellà-Puigpunyent). Per l’asfalt, passam el quilòmetre 11 i, després, deixam a l’esquerra el camí del cementeri. Un poc més endavant, vorejam la contrada dita sa Cova de sa Jaia i, abans del quilòmetre 10, arribam a l’indret denominat el pla de sa Font Blanca. A la dreta de la carretera, després de s’Albelló, avançam per l’anomenada drecera Curta, que torna a l’asfalt un poc més amunt.

A l’esquerra, enlairat, queda l’hort de Conques. Un poc més amunt, a l’altura del km 9,500, comença, també a la dreta, l’anomenada drecera Llarga, que realment és un tram del camí vell de Galilea, un camí de ferradura que puja pel coster. Alguns minuts més amunt, travessam un camí de carro que, per l’esquerra passa per la font de sa Roca i arriba fins davant l’entrada a Conques. A l’altra banda d’aquest camí continuam la pujada pel camí vell, en part escalonat.

Després d’enllaçar novament amb la carretera, arribam al coll del Molí de Vent (km 8,350), ja a prop de Galilea. En el mateix coll, abandonam la carretera i anam pel camí que es troba més a l’esquerra del portell del camí asfaltat de Son Cortei. Immediatament, superam una barrera de metall, amb un pujador a la dreta. Salvat el pujador, ens dirigim pel camí de la dreta. Entre pins, alguna alzina i algun garrover avançam per un camí de carro que es converteix en una pista forestal i deixa altres camades secundàries a esquerra i a dreta.

A la dreta podem veure les cases de Son Cortei, mentre que la silueta del puig de Galatzó es dibuixa alterosa rere Galilea. A uns dotze o tretze minuts de caminada ens surt a l’encontre un entreforc important de camins, punt on continuam pel camí de la dreta, cap a Son Font i Calvià; la pista que avança per l’esquerra, permet pujar al cim del puig de na Bauçana.

Entram en un camí de ferradura, planer, amb marjades pels voltants i amb oliveres i pins, i amb estepes blanques; el camí es dota a la dreta d’un marge de sosteniment, ja que per aquest costat el terreny dissenya una declivitat que acaba en un comellar profund. Quatre o cinc minuts més endavant, deixam de banda un camí amb barrera de fusta a la dreta, que va cap a Son Cortei. El camí descriu una volta a l’esquerra, per franquejar el tàlveg del comellar de ses Covotes, que cau cap a la dreta; mentre, fan acte de presència redols de pinar i d’ullastres.

A continuació, passam vora el comellar des Cocó de na Quintana, amb un marge de sosteniment espectacularment alt; es tracta de petites comes que fan de capçalera a la coma des Llamp i al torrent de Son Martí, pregones fondalades que desguassen properes al Capdellà. A tretze o catorze minuts d’anar per aquest camí, passam un portell amb restes de barrera de fusta. Mentrestant, a la dreta, observam els perfils del puig de Galatzó i de la mola de s’Esclop.

El camí es dota d’escopidors de protecció, a la dreta, amb el marge en forma de talús. Un marge de sosteniment altíssim ens acompanya enfonsat a la dreta i arribam així a les ruïnes d’una barraca, que queda a l’esquerra. La denominam sa caseta de sa Rota de Baix i és una resta de les pobres explotacions agrícoles d’aquesta contrada.

Des de la rota, continuam en direcció a migjorn, amb la moleta de s’Aigo (461 m) a l’esquerra i la penya Blanca a la dreta, vora el coster de ses Gatoves. Caminam vora algun claper i per un pinaret, amb estepes blanques, ara per la contrada de sa Planeta, amb la Rota des Tirulí a l’esquerra. El puig Falcó (435 m) s’alça modestament a la dreta. A sis o set minuts de la barraca, arribam a una barrera de fusta, vora el canvi de terme municipal, ja que abandonam el de Puigpunyent i entram al de Calvià.

Hi ha marges pels voltants i la vegetació és constituïda per pins, ullastres, alguna alzina, xiprell, càrritx, aladern i gatoves. La via s’eixampla i avançam per camí restaurat, entre reixes de filferro. Arribam així a un planiol deforestat, on passam sota els fils d’una conducció elèctrica. A la dreta queda una barraca, que anomenam caseta de ses Llegítimes, amb un camí propi; mentre que a l’esquerra apareix un sementer d’ametlers.

Una lleugera pujadeta ens deixa vora una paret seca, a l’esquerra. Ullastres, algun garrover, porrasses i estepes blanques ens acompanyen en el curt ascens fins a la barrereta que ens situa en l’asfalt de la parcel·lació de Son Font, en l’indret anomenat na Morruda. El portell mostra brancals grossos folrats de pedra, amb un pas per a vianants a la dreta.

I ara, un poc de paciència, perquè durant uns vint minuts l’excursió discorre per l’asfalt de Son Font, entre xalets de bones dimensions. A la dreta queden els xalets dits Bon Lloc i sa Sitja. Tres minuts després de l’anterior portell, en trobam un altre, amb pilons encara més alts. A l’esquerra queda es Pedregar i a la dreta Dalt Son Font, i després segueix un revolt a la dreta i un altre a l’esquerra. Posam atenció al proper entreforc, perquè a la dreta apareix el carrer del Molí Fariner, per on continuam; uns cartell ens indica que Calvià es troba a 40 minuts.

Davallam per aquest vial fins que, uns cinc minuts després, arribam a una bifurcació, per on hem d’anar vers la dreta, pel camí des Pou Nou. Tres minuts més avall, l’asfalt s’acaba i, després d’unes barreres de fusta, es consolida un camí de carro. A tres o quatre minuts d’anar sense asfalt, arribam a un entreforc, on voltam a l’esquerra i deixam de banda el camí de la dreta, que va a l’aljub des Pou Nou. Ara davallam per un camí de ferradura, rost avall, entre mates i pins. Uns deu minuts més avall, arribam a un aljub, a l’esquerra del camí; és de planta rectangular i té coberta de volta de canó.

Cinc minuts després, enllaçam amb un camí de carro transversal, que agafam per l’esquerra. Prest trobam una casa d’un aiguavés, a l’esquerra del camí. Poc després, enllaçam amb la carretera asfaltada que prové de Son Font, a la part baixa de la Vall Negra, punt on voltam a la dreta. Ja per l’asfalt, just després, a la dreta apareix la casa que acollia el restaurant anomenat Es Comellar. Després de Ca na Magdalena, a la dreta parteix el camí del molí del Castellet.

Cinc o sis minuts més avall del camí del molí des Castellet, arribam a les primeres cases de Calvià, pel carrer de Son Mir. Assolim el centre de la vila pel carrer de s’Era, a l’esquerra, i pel de Can Ros, que desemboca al carrer Major, via que agafam a la dreta i acabam l’excursió vora l’església i el centre de la vila de Calvià.