Les quatre erres

L’any 1949, el capellà francès Henri-Pierre Grouès, més conegut com l’Abbé Pierre, va tenir una gran intuïció: entre la brossa que la gent llençava als carrers de París hi havia moltíssims objectes susceptibles de ser reutilitzats o reciclats. Aquelles escombraries no eren de ningú... però les persones pobres les podien recollir, treballar-les i donar-los una segona vida. D’aquella "visió" en van néixer els Drapaires d’Emmaús i tot el moviment social per la recuperació i el reciclatge.

Cinquanta anys després, aquella intuïció genial no ha fet més que confirmar la seva validesa. El creixent interès social per la protecció del medi ambient ha empès les administracions públiques a fomentar la gestió responsable i el reciclatge dels residus, i les campanyes de sensibilització ens han dut a interioritzar la importància de les "3 erres": reduir, reutilitzar i reciclar.

Però en connexió directa amb l’experiència pionera de l’Abbé Pierre, els vint anys d’existència i treball intens de la Fundació Deixalles a Mallorca ens demostren que les tres erres encara tenen molt més sentit i eficiència social si hi afegim una quarta erra: la "r" de la reinserció de les persones en risc d’exclusió. La memòria de 2007 que la Fundació Deixalles acaba de presentar mostra la feina feta, però sobretot posa en relleu la gran projecció de futur de la filosofia de les quatre erres. Per molts d’anys!