Tots volem que no hagi passat res

El molt honorable president dels Govern de les Illes Balears, don Francesc Antich, ha projectat cap a la comunitat el seu pensament sobre la "crisi" lingüística amb Air Berlin, i ho ha fet amb una eficàcia admirable: de les seves paraules, qualsevol persona haurà pogut deduir que, per al president, no ha passat res. Ara tothom vol que no hagi passat res, no és vera? El president es posa al capdavant d’aquesta voluntat, i la interpreta a la seva manera i segons diverses conveniències. El perill rau en la propensió a convertir les conveniències en conviccions, però aquí s’introdueix un punt de vista moral del tot inconvenient: són coses de la política. Aquest no voler saber què ha dit qui i, per contra, mirar cap al futur, defineix una forma de governar pròpia de països massa dependents de molt poques empreses. Així, el molt honorable no vol saber res que indueixi a assolir un compromís. Vol agradar a tothom, i, si ha de triar, ni que sigui per omissió, ha triat la gran empresa. (Una vegada més, la sentència de Nicholas Ray: No hi ha una fórmula segura per a l’èxit, però sí que n’hi ha una per al fracàs: voler agradar a tothom.)

I mira que no hauria estat res de l’altre món dir, per exemple, no podem aplaudir les paraules del senyor Joachim Hunold... Tenia algunes sortides insuficients, però més o menys arregladetes, per mirar de quedar una mica bé... amb els seus (?). Tampoc no se necessita tant de coratge, basta una mica d’empenta, un poc de color circulant per les venes. La fórmula per la qual ha optat, la solució de compromís, parteix d’un silenci ominós, i sens dubte deu ser fruit de l’experiència adquirida durant aquests anys, i de la qual sembla tan satisfet. Segurament és que ha après a governar, i, si és així, que ho podria ser, voldria dir que el grau d’exigència de la parròquia en qüestions com la pròpia dignitat no deu moure balança.

Mentre el molt honorable anunciava futures reunions, etc, el representant d’Air Berlin subratllava l’elasticitat del "concepte algun dia" per no haver de fixar en el calendari de la companyia cap compromís amb el català. Reunió, per tant, enormement positiva, segons el molt honorable i segons el senyor Middelmann. Enormement. Com si Hunold no hagués escrit o signat el seu article. És igual, volem que no hagi passat res, que no hi hagi hagut una agressió grollera a la llengua que ens defineix com a poble. És clar que l’ha escrit, però la tradició en la qual se’ns vol inserir assenyala l’alemany com el cacic: amb bones! Hauria valgut més que el molt honorable hagués eludit la qüestió anant a airejar el seu honor per les cases balears de l’Uruguai.

Perquè no hi falti de res, el PP, que tenia tan bon callar, demana que el nostre govern s’excusi davant Air Berlin per la carta de la Directora general de Política Lingüística, que seria com demanar que se’ns deixi xops de miccions mentre nosaltres assegurarem que plou. I, com a veu brillant del govern de Zapatero, un altre mallorquí, Joan Mesquida, intervé per condemnar el gest de Joan Puig, evitant, però, i molt acuradament, recomanar una lleu moderació al senyor Hunold, senyor Hunold, per servir-lo, sempre als seus peus. Vostè és ganivet i jo som pa. Disposi.