lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

El terror i la ingenuïtat

Existeix un debat obert sobre l’abast del terror o l’amenaça real que plana sobre les nostres societats. No hem de negar que el principal focus d’inquietud deriva de l’integrisme islamista, tan obcecadament antidemocràtic i antiliberal que està disposat a convertir a la seva fe tota la resta de la humanitat. Això ha motivat una pujada dels nivells de seguretat a molts punts claus (aeroports, edificis públics), una pressió damunt les nostres intimitats que no ha estat ben rebuda.

S’ha parlat d’un retall dels drets de la personalitat, de la intimitat de cadascú de nosaltres, en tant que la necessitat de seguretat implica una forçosa intromissió en les nostres esferes privades: el domicili, el correu electrònic, la pròpia persona. La qüestió deriva de saber fins a quin punt estem disposats a cedir, fins a quin extrem no s’està aprofitant la nostra por (i la indefugible realitat de l’amenaça) per a tenir-nos, encara més, sota control. Certament l’any passat hi va haver, comptats a tot el món, uns vint mil morts per atacs terroristes. Vint mil: la xifra espanta. Però donem una altra dada: els morts en accidents de trànsit a nivell global durant un any: més d’un milió dues-centes mil persones. Aquesta sí que fa por.

Tornant a l’amenaça terrorista també hem d’admetre que la seguretat ha donat els seus fruits: hi ha molts d’aquests fanàtics criminals detinguts, la qual cosa tampoc no significa que el terror s’hagi extingit. No cal haver vist moltes males pel·lícules per ser conscient del desastre que poden arribar a provocar quan siguin capaços d’apropiar-se i d’usar armes de destrucció massiva. Que no arribessin a caure en les seves mans va ser un dels motius pels quals es va fer la guerra d’Irak. Cal ser un vertader expert en terrorisme global per a saber respondre a la qüestió de si ara, després d’enderrocar Saddam, el món és un lloc més segur. Però una brutal incertesa pesa sobre nosaltres, i amagar-nos-ho és una irresponsabilitat. Hem de ser molt conscients de l’amenaça per a intentar posar-hi fre. Després només podrem plorar i lamentar-nos, sempre massa tard, de la nostra ingenuïtat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per es sibil·ler, fa mes de 14 anys
"Tot fonts i rius... tot cremaraaaà...

¡¡¡ ot lo món serà tristoooor".
Valoració:0menosmas
Per Dan Piris, fa mes de 14 anys
Ser conscients de l'amenaça implica, entre d'altres coses, saber reconéixer que les cultures occidentals (i els seus sistemes de vida) causam moltes més víctimes anuals que no pas les vint mil que esmentes. La cultura islàmica accepta la violència per se (veure Manuel Forcano), però això no vol dir que les nostres cultures consumistes i liberals restin de portes endins. Tot el que fem, a nivell macroeconòmic i social, té conseqüències en el món dels pobres. Algun dia se n'afartaran, de ser pobres i miserables a la nostra salut!
Valoració:0menosmas
Per pep toni, fa mes de 14 anys
El terrorisme l'estam exercint les societats occidentals de manera diària, sistemàtica i obscena. El que passa és que no li diem "terrorisme", a això. Cerca les xifres de víctimes mortals per mor de fam, malalties i conflictes armats promoguts per occident. No fa falta estavellar avions ni immolar-se per cometre actes terroristes; basta seguir comprant els nostres productes de consum provinents de les transnacionals.
Jo pens que la seguretat, o s'entén com allò que mira d'eliminar el vertaders factors que porten a la violència (exclusió econòmica, sanitària, social...) o no és més que una manera més de repressió.
Salut!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente