Pluja de museus

Probablement, almenys de manera inconscient, per ventura volem museus perquè ja estam de tornada de tot. Ho hem provat tot, fins i tot de fer museus la vocació dels quals és romandre tancats, perquè han complert la seva principal funció. Els museus i els seus promotors són com el temps. Ells també estan sotmesos a les regles del canvi climàtic, és a dir a conviure de manera intermitent amb aiguats i sequeres. La majoria dels museus estan en precari de personal, de materials i de projecte museístic; això no obstant, gairebé ningú no considera que s’haurien de finançar millor i introduir-los en el mercat turístic.

Els museus esperen sense èxit que algú els recordi en el moment d’activar els pressuposts públics, i les agències turístiques tampoc no consideren els museus entre els espais de preferència, entre moltes altres coses perquè són escassament rendibles als intermediaris turístics. A Mallorca, concretament, el museu és el germà pobre de la cultura i l’oferta inexistent pel visitant. La informació anuncia, tanmateix, dinàmiques novedoses i un canvi de tendència. No sé molt bé si per empitjorar la realitat actual, amb més museus dispersos i esmaperduts, o senzillament fent museus com a succedanis de la construcció. Hom té la sensació que feim museus per vocació immobiliària, però gairebé mai com a resultat d’un compromís cultural, ni tan sols mínim.