No vagi per dit

Eurovisió: Balutxo ja ho sabia
Tota la moguda que s’ha generat ara, arran de la compra del festival d’Eurovisió de l’any 1968, ja s’havia desemmascarat. En el llibre Crònica de la Cançó Catalana (UIB, 1987), Bartomeu Mestre Balutxo detalla el fet (pàgs. 62 i 63). Com que Joan Manuel Serrat es negà a cantar si no era en català, l’organització va fer dues coses: substituir l’intèrpret per la madrilenya Massiel i comprar el premi. El crític musical Carlos Tena declarà: "Yo fui testigo personal de la compra, de la que se encargó el ministro Rosón mediante contraprestaciones a diferentes estados europeos". L’any següent, el 1969, cercaren una intèrpret catalana, Salomé, la qual, en castellà, va tornar a guanyar el premi amb Vivo cantando. Tot allò que el poder no pot desintegrar, intenta integrar-ho! Per sort (i dignitat), no sempre se’n surten!