Els néts i nétes feien companyia a l'avi Joan, asseguts al voltant de la seva taula camilla. Jugaven amb la Nintendo DS que li van regalar a un d'ells el dia de l'aniversari, «després de bufar les veles i menjar-nos la tarta». Els altres ja la tenien, la Nintendo, i parlaven des de la veu de l'experiència. Un havia superat ja el nivell sis del Supermario 64. Una altra, de només vuit anys, manifestava tota contenta que havia aconseguit una caterva de punts encertant els jocs de Magia en acción, i que se li havien desbloquejat dos trucs més. El nét més gran va dir que per l'aniversari li havien regalat Naruto Ninja Destiny, un joc de combat que es juga només amb dos botons, i que has de saber combinar l'atac fort i l'atac dèbil per vèncer els enemics, i sobretot guanyar chakra per tenir més força, sobretot si els enemics t'ataquen amb combos.
L'avi estava al·lucinat. Els escoltava embadalit, sense aplegar-ne una, i confessava, amb un deix d'amargor, que ell ja no sap res de res, que ja no serveix per a res. Se sent desfasat, fora de lloc. El nét gran li va enflocar, rient: «avi, estàs més perdut que un pet en un jacuzzi». Naturalment, l'avi tampoc no sap què és un jacuzzi.
Al cap d'una estona va arribar la mare d'un dels al·lots amb el butlletí de notes de l'escola. No estaven malament, tot aprovat, però va comentar una observació de la tutora: l'alumne té dificultats d'expressió degudes a un vocabulari pobre, i abusivament marcat per expressions de determinats programes de la televisió. Ha de llegir més, i treballar el vocabulari dels llibres de text tant de català com de castellà per discriminar millor entre les dues llengües i evitar barbarismes.
Tanmateix, els comentaris de la mare van caure en sac buit, perquè per la televisió acaba de començar el programa preferit dels al·lots. Després d'una aventura dels protagonistes del programa i d'un eposodi de dibuixos animats japonesos, li va tocar el torn a un reportatge sobre na Judit, una filleta de sis anys que viu a una granja. A més d'anar a escola, ajuda sa mare a recollir herbes del camp, que assequen i duen a vendre a una herboristeria del poble.
L'avi va començar a identificar pel seu nom les herbes que mostrava la filleta a la càmera. «Açò és ruda, una planta que si la toques fa molta pudor, però fa un te molt bo per obrir la gana. I açò és romaní, i allò tem...». Al mateix reportatge van sortir dos bens tosos, i un dels néts va dir que eren cabres, fent enfurismar l'avi: «Què dius! I que no ho veus, que són bens?». El reportatge acabava amb la filleta berenant a la cuina de casa, endrapant-se un plat de maduixes ben madures i sucoses. Un nét li va demanar a l'avi com és l'arbre que fa les fresses.
Acabat el reportatge, els al·lots van reprendre la seva ocupació amb la Nintendo. L'avi va encendre un puro, es va estalonar al sofà, i va repetir, absolutament convençut, que ell sí que en té poc de vocabulari, que ja no sap res, i que les poques coses que sabia ja no tenen cap importància.
