Heaven can wait (El cel pot esperar) és una pel·lícula dirigida per Warren Beatty, l'any 1978, que va tenir un cert èxit dins el gènere de la comèdia. Anys més tard (2001) apareixia un nou film titulat El cel no pot esperar, dirigida per Nick Castle.
Ja l'any 2008, José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar la frase: «Catalunya no pot esperar», tot referint-se al finançament autonòmic. Dies després, el conseller d'Hisenda del Govern de les Illes Balears, Carles Manera, afirma que «Balears tampoc no pot esperar» o, encara més rotund, «Balears sí que no pot esperar».
Bé la cosa és que qui espera desespera, i a les Illes Balears ja fa massa anys que necessitam un finançament més just. Ara bé, per què vol Manera més doblers? Per poder fer més inversions o simplement per eixugar el deute existent? La pregunta té la seva lògica des del moment en què és un costum habitual en el conseller d'Hisenda intentar controlar tot el Govern, per la via de qui té l'aixeta dels doblers. De fet, per alguns consellers d'Hisenda el mèrit no consisteix a trobar fórmules per tenir més recursos i fer més inversions. El mèrit és estalviar molt, estrènyer el cinturó i no crear dèficit, encara que això suposi no fer inversions.
Segurament el punt just és una fórmula mixta entre Joan Mesquida i Ramis d'Ayreflor. És a dir, entre l'estalvi i el dèficit zero, i la mà trencada. El que no s'entén de cap manera és que els governs de dretes facin inversions a rompre, i els d'esquerres només pensin a eixugar el dèficit. Els ciutadans no volen que es tudin doblers, però volen veure realitzacions i actuacions.
I dic això després de llegir l'entrevista que Ultima Hora feia al conseller Manera. Sembla que Manera vol sanejar els comptes públics, però això no pot significar no fer actuacions en Educació o Sanitat, no fer inversions en infraestructures, etc.
