L'acord tàcit per a la prevalença del sòl sobre el paisatge ha estat l'eina fonamental, no sempre explícita, en la construcció de la Mallorca turística. El propietari del sòl escassament ha hagut de donar comptes de la seva intervenció en el paisatge, cosa que ha esdevengut un mal crònic del nostre desenvolupament. No vol dir això que la construcció, en alterar el paisatge primitiu, forçosament l'hagi de degradar -Josep Lluís Sert ja va parlar de l'arquitectura com a creadora de paisatge. Però quan el propietari del sòl, que és un patrimoni privat, avaria sense control el paisatge, que és patrimoni de tots, crea una situació de conflicte d'interessos que aquí rarament s'ha volgut plantejar. Dins la més estricta legalitat aparent, el bé privat ha prevalgut per damunt del bé públic sense que aquesta irregularitat hagi mogut ni alè d'aire. Ara, quan ja és tard per a quasi tot, no ens podem posar a plorar, però ens és donat un estrany conhort: podem restaurar el paisatge amb el photoshop, començant per treure'n els edificis aixecats a l'empara d'una legalitat inconsistent. És un joc, només això, però és un joc que per ventura ens ajudaria a recrear amb la imatge trucada una Mallorca on les coses s'haurien fet conforme a llei. Pensau només en els efectes cosmètics que tendria aquesta operació lúdica en el Port d'Andratx i el seu entorn. En una segona etapa, podríem imaginar l'illa tractada amb sentit comú, i, ja en una tercera, l'illa podria aparèixer amb un paisatge intervengut per una arquitectura sensible i harmoniosa, per un urbanisme moderat, amb sentit de les proporcions. Tot això, després. Ara, però, seria bo que amb el photoshop féssim cirurgia estètica on s'ha construït il·legalment o forçant pel suborn i altres pràctiques bordes tot allò que podia alterar l'ús del sòl en favor dels facinerosos. La imatge resultant per ventura ens ajudaria a ser més exigents. Perquè ara es comencen a esclovellar una sèrie de causes relacionades amb la construcció il·legal i/o irregular, i es tractaria potser d'assenyalar el restabliment del patrimoni paisatgístic com a prioritat fonamental, abans i tot de traslladar persones a la presó. Un mínim esperit cívic et fa esperar que aquestes construccions il·legals, siguin les que siguin, desapareguin com abans millor, així la justícia assoliria la seva funció exemplaritzant de manera eficaç. Si sabem que, a més de poder acabar a la presó, la casa que ens hem fet o les finques que hem construït seran esborrades del mapa -del paisatge- sense contemplacions, sens dubte tendrem més reticències a l'hora d'edificar o a l'hora d'adquirir un apartament en primera línia -o en la línia que sigui- a persones o empreses de les quals no ens hem procurat la informació necessària.