Han hagut de passar 30 anys de democràcia perquè el Govern espanyol hagi acceptat publicar les balances fiscals. A la fi sabrem la quantia de la solidaritat balear amb les regions considerades «pobres», i quina alçada fan els serveis públics que rebem en comparació amb els que subvencionam a fora.
Prest només quedarà aixecar el tel del darrer gran tabú d'aquesta democràcia: els pressuposts de la Casa Reial. Què fa el cap de l'Estat amb 8,5 milions d'euros anuals de les arques públiques? No paga viatges, ni agents de seguretat, ni el Fortuna ni el palau de Marivent, perquè el seu manteniment va a càrrec exclusiu de la nostra autonomia. Just sabem que el Govern espanyol «fiscalitza» les despeses, però els resultats de l'auditoria tampoc no els expliquen. No seré jo qui digui si 8,5 milions són molts o pocs, si ignor com els gasten o inverteixen. Només sé que en 2008 pujaren 12 punts per sobre de l'IPC de 2007, i que les raons de l'augment tampoc no han estat justificades.
Els reis són persones modernes, encara que la seva web just l'escriguin en espanyol i en anglès, com si aquí no hi hagués més llengües. El seu hereu s'ha casat amb una al·lota del poble. El duc de Palma té empreses pròsperes. Una infanta s'acaba de separar i viu a un xaletet. A 200 anys del 2 de Maig madrileny hem comprovat que Joan Carles no té res a veure amb els miserables Carles IV i Ferran VII, que compraven i venien el país i la corona. Per aquest motiu no hi ha ningú en millor posició que ell per aixecar el tel del darrer tabú de la democràcia.
