La decisió de la batlessa de Palma, Aina Calvo, d'expulsar un centenar de veïns del Molinar del ple d'ahir a Cort quan s'hi produïren els crits de protesta en contra el regidor Grosske i pel rebuig frontal del trallat de transeünts a la zona, aporta més tensió a aquest contenciós. Es tracta d'un conflicte dolorós perquè l'objectiu de Cort és lloable i humanitari i a aquest s'hi ha dedicat en cos i ànima el tinent de batle Eberhard Grosske. Però en política un fi noble ha de passar també pel diàleg. En una ciutat tan conscienciada com la Palma actual, els veïns han de ser escoltats sempre i després prendre les decisions pertinents, sigui en forma de compensacions o de suports per a les barriades a les quals es demanen quotes de solidaritat superiors a les de les altres. Les coses no es poden fer des de la simple imposició, per molt lloable que sigui l'objectiu. Si això passa, es genera més i més oposició i la demagògia sempre troba un camp adobat en un nucli on part dels veïns estan indignats. Per això el diàleg s'ha d'imposar des del principi. Sempre hi ha mitjan d'acord i arguments de convicció que no hagin de desembocar en una expulsió massiva d'un ple.
Tampoc no s'ha d'oblidar que Cort és governat per una coalició de partits, i que s'hi han d'escoltar tots els parers abans de prendre decisions que se sap que seran polèmiques, per l'oposició d'una part dels ciutadans, siguin de dretes o d'esquerres. El nou estil que impulsa Calvo des de Cort ha de ser fruit de la voluntat pactista, de la capacitat de compensació si una barriada ha d'assumir responsabilitats mès delicades que una altra. Aquest és el camí que permetrà enfortir el Pacte de centreesquera de Cort i no hi crearà fissures.
