Quan transitava per la gran rotonda que hi ha a l'alçada de Son Ferriol, la que creuant el vial de cintura de Ciutat distribueix la circulació rodada cap a Manacor, la que fins avui mateix que una brigada d'obres s'hi ha posat en feina era possiblement la més bruta i abandonada de tot Mallorca, hi he descobert una gran tanca publicitària que m'ha cridat superlativament l'atenció, en primera perquè fins quasi ara mateix hi compareixia el senyor Rajoy amb l'eslògan de la darrera campanya electoral i clar, quan un s'ha acostumat a una presència així, tan pròpia, tan elegant, i de sobte li lleven, se n'adona, fotre, enfotrat, idò ara n'hi han instal·lada una altra que, sobre el fons de la fotografia d'unes cases blanques i maques sobretot per noves i el bellíssim color del cornalonet de gespa, hi compareix una llegenda que s'exclama: «Tranquilidad y libertad en Pina. Conjunto de 8 casas en entorno rural». A continuació una adreça electrònica i un telèfon em sembla, que, sols passant no he estat a temps de retenir-ho tot en memòria. I l'anunci feia comprera, mirin que els dic.
Els publicistes en saben un ou de vendre imatge. I bé que fan, que aquesta és la seva feina, per això cobren i no ho solen fer barat, precisament. Però després, quan he seguit el meu camí en direcció Inca cap a un centre comercial que freqüent sovint, el meu cap donava voltes i voltes, remolca que remolca el brou de cervell, cercant allò que m'hauria volgut arribar a dir el professional aquell amb la cosa de la «llibertat». Perquè en parlar d'un poble petit com Pina, Sineu o Llorito mateix, ja se sobreentén que un hi acudeix a cercar, i amb moltes possibilitats d'èxit trobar, la tranquil·litat impossible a la renouera capital. Però llibertat? Llibertat de què? Què té a veure la gimnàstica amb la magnèsia? Mirin, jo he arribat a veure genteta segons sembla plaentment aperduada al bell mig d'un prat de farratge, que en realitat de ver era ben presonera de la feixuga banastra de les íntimes pors, la inestabilitat emocional, el venciment de la hipoteca... És una cosa tan íntima i personal, la llibertat, és tan relativa. I de la tranquil·litat, també en podríem parlar un poquet, ara que ho pens. Perquè els pobles, per petits o mitjancers que siguin, aquests darrers temps n'hi ha haguts que hi han sabut trobar ronya per gratar, creieu-me. A Sineu per exemple no fa gaire un estol de menors esguerrats i més torts que un ganxo, a les portes mateixes de l'IES donaren una passada de ca extern a un pare que havia anat a protegir el seu fill d'allò que sospitava que li podia passar; resultat, la cara del pare com un mapa i dues costelles consentides. També l'altre horabaixa, al meu poble mateix, hi hagué fregades entre unes persones majors i uns al·lotons que volien fer malbé una cabina de telèfons... A Muro i a Santanyí aquestes darreres setmanes hi han succeït coses molt desagradables, greus vexacions de tipus sexual entre menors que podria ser ben bé que veiessin massa televisió i se l'arribassin a creure de demés, o que confonen els jocs electrònics amb la vida de veres... No ho sé. A Pina mateix, al cartell gros que hi trobes tot d'una arribant al poble en direcció a Ciutat, que la Sala hi ha posat per escrit: «Benvinguts a Pina», ja hi ha qui ha envergat damunt amb esprai negre: «Pina no és d'Algaida». N'hi deu haver que hi estan d'acord i d'altres que no. Opinions enfrontades. I ja tenim plet armat. Qualsevol horabaixa que no hi hagi futbol per distreure's, després de glopejar una micona es desbaratarà la cosa i discutiran. I no serà de la relativitat de tot plegat, precisament.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.