He observat amb estupefacció la moguda superlativa que s'han muntat devers «La Gruta» del Molinar, per allò que l'ajuntament, provisionalment diuen, hi vol ubicar el centre d'acolliment de transeünts. En una de les tallades del carrer Cardenal Rossell m'hi vaig veure involucrat, un horabaixa devers les set, que posaren a prova l'esquifida paciència que darrerament aconseguesc alambinar. Després, el dia següent, llegir als diaris que els antidisturbis havien evitat que una manifestació il·legal tallàs l'autopista, i de manera igualment il·legal, després la policia municipal ens els traspassà als carrers Ramonell Boix i Cardenal Rossell, protegits ells i armant el grandiós, exagerat calaportal que ja he dit abans.
Observar les pancartes exhibides i algunes de penjades als balcons i finestres d'aquella barriada, llençols amb èpiques, guerreres llegendes, i començar a fer-te preguntes és tot u. Expliquen: «¿Quien defiende los derechos de nuestros hijos?» I també: «S.Res. políticos. Solo pedimos que respeten el derecho de los niños. Y no manipulen. A la opinion publica con. Sus discursos políticos falsos y engañosos. El Molinar La Gruta y el Coll Denrrabasa tambien Botamos». «Grosske dictador». «Aina mojate». «Señor Grosske lo social no es lo suyo». «Senyor Grosske estamos bien informados, ¿lo está usted?» I una tracalada més, que ompliríem tota la pàgina. Segons l'ajuntament es tracta de nervis injustificats, ja que sols és un centre provisional del SAPS (Servei d'acolliment i promoció sociolaboral). Que fins ara i durant molts d'anys, a Can Pere Antoni han estat veïnats paret per paret d'un col·legi públic amb nins a voler, a manco de cent metres en línia recta dels pisos del Portitxol, possiblement els més luxosos de Ciutat, i mai que jo sàpiga s'ha produït ni un lleuger cas d'escàndol ni cap malcriadesa delinqüent per part dels temporalment acollits, que pitjor estan ells que, per circumstàncies desgraciades de la vida, han d'utilitzar aquest servei per accedir a una dutxa, dormir a cobro una freda nit d'hivern, fer les feines a un wàter com una persona.
Però don Miquel Obrador, fundador i president de l'AAVV «Es Born des Molinar», no opina exactament així, i va i diu a qui el vulgui escoltar això que sona clarament com una amenaça: «Si se pierden los nervios y pasa algo, la culpa será de Cort por no escucharnos»; «Que no tengan esperanzas de que nos cansemos». I fins i tot ens arriba a contar pel·lícules de terror tipus: «Está claro que cuando alguien tiene todo el dia libre, bebe o tiene una depresión da pie a que pasen muchas cosas»; «Hoy en dia, una niña de 10 años es una preocupación constante para los padres». I venga, que basti, bufa el ble i que fumegi fort...
Així i tot vull deixar constància del seny i mesura, la solidaritat que posa damunt taula dona Catalina Pons, Presidenta de l'altra AAVV del Molinar, l'anomenada «Vogar i ciar». A la seva carta al director d'aquest diari publicada el passat diumenge em remet. Es solidaritzen amb la pobra gent que es veu obligada a recórrer a aquests serveis perquè, ocasionalment, no tenen més alternativa, i es desmarquen de la mala imatge de la barriada, la crispació que qualcú ha trobat oportú escenificar. Admirable el paràgraf: «Potser, algun dia, jo mateixa o algun de vostès que ara llegeix aquesta carta, i que quedi clar, no ho desitj a ningú, podem ser usuaris d'un centre com aquest». Així i tot també es queixen amb consistència al sr. Grosske de la manca de consulta i informació als veïnats. I reivindiquen alt i clar un correctes serveis de salut, ara ja clarament insuficients, una guarderia, una escoleta, un poliesportiu proporcionat, un bus capaç, accessos a la barriada amb bastança... Seny, ponderació, matèria grisa, és allò més precís. I subratllar: violència mai. Altre pic: violència mai. Violència mai. Periòdica pura.
