Sempre he tengut una debilitat per les modistes aquelles de la meva infantesa, que cosien a totes hores i aixecaven, amb la seva gran aportació submergida, l'economia familiar. Les modistes del meu record eren com les perruqueres o les cuineres, dones humils, però sobretot astutes. Després va venir l'home i, com no podia ser d'una altra manera, ell no es va conformar amb poc... Els nostres dissenyadors de moda, estilistes i grans cuiners van aportar als oficis modestos la testosterona suficient com per fer-nos creure que allò era qualque cosa més que els oficis de les dones humils. Ara les meves modistes tornen a estar de moda, especialment entre els espanyols de bé, també coneguts com el fatxerío. I és que els mascles de la dreta d'aquest país -la de tota la vida, cavernícola i poc democràtica- no ens pensa consentir que somiem truites. Paritat i igualtat sí, però fins a un límit. La culpa del disbarat l'havia de tenir Zapatero, el mateix que s'ha carregat Espanya i que ha deixat l'Església vertadera quasi en la indigència. Com si tot això no fos suficient, el President s'ha atrevit a formar els seu segon govern amb més dones, que homes. Una autèntica bogeria culminada amb la designació d'una dona, catalana, pacifista i ostensiblement embarassada al front del Ministeri de Defensa. Davant aquesta provocació els espanyols de bé han reaccionat com s'esperava; amb molta grosseria, insults, befa, menyspreu i la mala bava acostumada.
Ni tres segons de cortesia, això és el que han atorgat el PP i els seus predicadors a la Ministra Chacón . Així, mentre tota Europa aplaudia una imatge encoratjadora de la Ministra passant revista a les tropes, aquí el fatxerío lladrava, i molt; la colla de modistes, la del bombo, pacifista, catalanista... Els insults també han vengut acompanyats del discurs de sempre, que si no podrà fer la seva feina, que si millor a casa amb el nin, que si aquest nomenament es fa per humiliar els mascles de la pàtria amb galons i uniforme, que per això millor haver posat Zerolo de Ministre. Dones, homosexuals, catalans... no hi ha manera de sortir-ne, amb el fatxerío sempre acabam allà mateix. Però, per molt que lladrin, la gran majoria de les dones no podem evitar sentir una gran emoció quan comprovam que ja no hi ha ministeris de «segona» governats per fèmines. Per això, esper que la colla de modistes, «guapites» sense currículum i dones-burca de l'equip Zapatero es posin a l'esquena els insults dels salvapàtries mediocres i facin la seva feina amb valentia i amb dignitat.
