Les nostres modistes

Sempre he tengut una debilitat per les modistes aquelles de la meva infantesa, que cosien a totes hores i aixecaven, amb la seva gran aportació submergida, l'economia familiar. Les modistes del meu record eren com les perruqueres o les cuineres, dones humils, però sobretot astutes. Després va venir l'home i, com no podia ser d'una altra manera, ell no es va conformar amb poc... Els nostres dissenyadors de moda, estilistes i grans cuiners van aportar als oficis modestos la testosterona suficient com per fer-nos creure que allò era qualque cosa més que els oficis de les dones humils. Ara les meves modistes tornen a estar de moda, especialment entre els espanyols de bé, també coneguts com el fatxerío. I és que els mascles de la dreta d'aquest país -la de tota la vida, cavernícola i poc democràtica- no ens pensa consentir que somiem truites. Paritat i igualtat sí, però fins a un límit. La culpa del disbarat l'havia de tenir Zapatero, el mateix que s'ha carregat Espanya i que ha deixat l'Església vertadera quasi en la indigència. Com si tot això no fos suficient, el President s'ha atrevit a formar els seu segon govern amb més dones, que homes. Una autèntica bogeria culminada amb la designació d'una dona, catalana, pacifista i ostensiblement embarassada al front del Ministeri de Defensa. Davant aquesta provocació els espanyols de bé han reaccionat com s'esperava; amb molta grosseria, insults, befa, menyspreu i la mala bava acostumada.