Fidel a la meva consigna de no comentar sols les novetats, tendència o costum massa usual, ara em sembla del tot convenient donar alguna notícia d'aquest interessant i feixuc treball de Maria Rosa Llabrés i Ripoll publicat fa dos anys, el 2006, per Lleonard Muntaner, editor, amb la col·laboració de la Fundació Robert Graves i el recolzament del Govern Balear. Recordem que l'esmentada fundació té la seu a Deià, on el poeta -després de participar voluntari en la Primera Guerra Mundial i publicar els seus quatre primers llibre de poesia i despedir-se del món literari britànic amb el seu sonat i famós Goodbye to All That- decidí establir-se en un indret tan mediterràniament paradisíac, a l'ombra imposant del Teix, on ja es va quedar per sempre més, exceptuat el període de la nostra guerra incivil. Recordem també l'usual i exigent formació en llatí i grec que s'impartia aleshores, que Graves va rebre a partir dels set anys al King's College de Wimbledon i a Charterhouse, una de les escoles públiques angleses més afamades, on va guanyar una beca per a estudiar, després de la guerra, al St. John's College d'Oxford.
La professora Maria Rosa Llabrés i Ripoll, catedràtica de grec d'Institut, ha fet una feinada documentant aquesta formació clàssica del poeta, identificant per exemple les obres concretes proposades per a examen a Charterhouse, des de l'Aiax de Sòfocles a l'Ars poètica d'Ovidi, durant els cinc anys que hi va estudiar, de 1909 a 1914, o els llibres d'autors grecs i romans que es conserven a la biblioteca de la fundació i que va utilitzar per a la preparació de les seves novel·les més famoses: I, Claudius, Claudius the God, The Golden Fleece (la llegenda dels Argonautes, obra que, com assenyala l'autora, es pot considerar un autèntic tractat de mitologia), Homer's Daughter, etc. Les fonts utilitzades per a The White Goddess, que comprenen igualment els llegats celta i jueu, són també estudiades per Maria Rosa Llabrés, la qual ens explica que aquest llibre, segurament un dels més densos i entremaliats de Robert Graves, inicialment una exposició de la seva poètica, i en el qual va treballar durant sis anys, esdevé el «descobriment» de la triple deessa blanca, venerada a tota Europa, des del llevant de la Mediterrània fins a les Illes Britàniques, passant a considerar-la com la font d'inspiració més pregona de tota poesia autèntica. A partir d'aquest «descobriment», que amara tota la seva producció posterior, considera que, d'alguna manera, la dona està sempre per damunt l'home.
Maria Rosa Llabrés ens exposa que el poeta, conscient de les dificultats amb què seria rebuda aquesta obra en els àmbits acadèmics, defensa a ultrança la capacitat de descoberta de la veritat que té la indagació poètica, enfront dels resultats obtinguts per procediments estrictament racionals, que poden considerar-se més prosaics. Però això no vol dir que el poeta pugui prescindir de l'exactitud erudita. La funció del poeta és certament la veritat, «mentre que la de l'erudit és el fet. El fet no ha d'esser negat; es pot dir que el fet és un tribu del poble sense poder legislatiu i sols amb dret de vet. El fet no és la veritat, però el poeta que contravé voluntàriament el fet no pot assolir la veritat», escriu Robert Graves en la introducció a The White Goddess. Com també: «És sols joc net advertir els lectors que aquest roman un llibre molt difícil, així com també un llibre estrany, a esser evitat per qualsevol amb una ment distreta, cansada o rígidament científica». L'autora haurà fet prou feina per a facilitar l'escomesa del lector, o almanco per a proporcionar-li un extracte d'una obra tan complexa.
