Les sorpreses epistolars d'allò més emocionants i memorables encara arriben de la mà del correu postal tradicional. No en dubteu un segon d'aquesta llampant però incontrovertible observació. Ni la modernitat ni les noves tecnologies, de moment, no han encertat encara a dissenyar cap sistema de circulació epistolar capaç d'arraconar de les vides humanes el vell correu decimonònic, aquell correu de ritmes purament alentits, a vegades de destinació final incerta, però, fet i fet, un cop us ha tocat a la porta de casa vostra, un correu envoltat de vívida il·lusió, d'una punta sensorial molt plausible per als ulls, el tacte i l'oïda tan bon punt, ja posat a les mans, anau a esquinçar el sobre. Aquests dies el carter m'ha lliurat un enviament, per mi, amb remors a festa del llibre absolutament inesperat que no podria pas veure's superat pel més enginyós, fulgurant, immediat correu electrònic. El correu antic guarda alguna cosa de misteri enjòlit que, tal volta, mai no assolirà el correu on-line.

Resulta que fa un any ben garbellat la feina -els deures laborals, vull dir- em portaren a atendre un grup il·lustrat de Catalunya: un aplec agradabilíssim de professors que vingué a l'illa de Menorca a desenvolupar unes jornades verdaguerianes convocades per la Societat Catalana de Llengua i Literatura. En un moment del programa, resseguírem una ruta literària pels carrerons, per la història i pel patrimoni de Ciutadella, açò és, una ruta per les coordenades de l'espai, el temps i els llegats. Tot hi va discórrer a pler. L'assossec assolellat d'aquell matí, esbrellat i tebi, ens acaronà tot els temps, i crec que vam conèixer aquella poètica concreta que rau inoculada en les pedres de les ciutats, però que, sovint, cal que ens l'ensenyin per copsar de debò l'ànima d'un o altre conjunt urbanístic pel qual hi deambulam com a nouvinguts. Idò bé: darrerament, una de les persones ateses aquell dia, m'ha tramès -amb el ritual epistolar més pur i delicat- una carta que, a la vora de les lletres manuscrites del remitent, hi contenia la gran, l'emotiva sorpresa d'una carta postal d'allò més aquilotada. Sense que mai no m'ho hagués esperat, hi vaig descobrir un poemari que desconeixia -amb una pulcra dedicatòria manuscrita. Porta per títol En pèlag d'amor, i forma part de la col·lecció Magatzem Can Toni (número 4), d'Edicions Documental Balear. El llibre és de l'any 1999, però fins ara no n'havia sentit a parlar. L'autor nom August Bover i Font. És un català de Barcelona nascut el 27 d'octubre de 1949, doctor en Filologia Romànica i, actualment, professor universitari de literatura catalana en aquell cap i casal de l'àrea lingüística.

A la carta em diu l'amable corresponent: «Com que vaig veure [en el curs de la ruta literària] que t'interessaven els textos que parlen de Menorca, vaig pensar que t'enviaria el que va ser el meu primer llibre de poemes». Sí, estimat August, ho reconec amb modèstia però amb enèrgica convicció: una bona part de la meva vida, si en alguna cosa trenca la tendència natural a adoptar aires anodins d'insular isolat, és en la dèria de cercar i recercar petjades menorquines dins i fora del perímetre territorial del meu niell. Ho feia, d'adolescent, quan residia a Barcelona com a estudiant, i no he deixat passar després cap dia de ma vida, de l'illa estant, sense alimentar la cabòria vital. Per tant, he botat de gust i de satisfacció en rebre un llibre de poemes dedicat a Menorca que desconeixia totalment -amb altres capítols per a Mallorca, Formentera i Eivissa. L'he llegit amb delectació intensa, mirant de pair l'aleteig que s'hi conté, mot a mot, en cada vers, en cada accent.

El capítol de Menorca està integrat per sis poemes, dels quals, en un epíleg d'endreces, hi trobam la clau secreta de cadascun d'ells quan foren composats. I així ens revela l'autor mateix que Temps enrere, a Ciutadella, l'ha escrit «per a la Maria, per més que no ens calguin paraules». «Naveta des Tudons és per a en Pau Faner, que també travessa el temps amb l'escriptura. I Ciutadella vella, per a na Fina Salord, que ara en torna a gaudir».

Havent finit la lectura -encara que pendent de pair-la fins al moll de l'os-, veig a la solapa interior de la portada una síntesi biogràfica d'August Bover, acompanyada d'un retrat seu en primer pla. De seguida he recordat la seva fesomia. «Les gràcies et siguin donades», pens de seguida. D'antuvi, per compartir l'amor a Menorca -i les illes totes del nostre fràgil pèlag, debolit però resistent-, i, peremptòriament, gràcies també per regalar-me aquest preludi del dia del llibre d'enguany. El vell correu postal, el correu lent i incert, no para de fer realitat molts somnis.

Miquel Àngel Limón Pons, periodista