La setmana passada parlava de la publicació a la col·lecció Les
Parques d'Edicions del Salobre d'un llibre, Allà on crema
l'herba, que recull la producció poètica editada per Antoni
Vidal Ferrando d'ençà del 1986, quan la constància i l'exigència de
molts anys es varen veure compensats amb l'aparició de dos llibres:
El brell dels jorns i Racó de n'Aulet, premiats amb
l'Ausiàs March i el Ciutat de Palma, respectivament. Així
s'iniciava, després d'una llarga etapa compresa entre el final de
la infantesa i l'edat adulta de moltíssimes lectures nodridores i
de provatures literàries que no acabaven d'agradar al mateix autor,
una dedicació literària que amb el temps s'ha consolidat com una de
les més guardonades i importants del panorama poètic actual, encara
que també en el camp de la narrativa: no podem obviar la concessió
recent del premi de la Crítica Serra d'Or per a la seva darrera
novel·la, L'illa dels dòlmens, una obra excel·lent que tanca
la trilogia que Vidal Ferrando ha dedicat a la nostra illa.
Aquest volum, d'una gran bellesa i elegància en el disseny que
ja comença a ser marca de la casa, agrupa els vuit llibres
publicats anteriorment pel poeta de Santanyí, a més de la poesia
esparsa i algunes mostres del llibre en què en Toni està treballant
actualment, Gebre als vidres, un poemari que esperam veure a
les llibreries tan aviat com sigui possible. Una voluntat ferrenya
i rigorosa ha permès a l'autor de Santanyí situar-se entre els gran
noms de la poesia catalana actual: Margarit, Sampere, Fiol,
Pomar... Al llarg del llibre hi trobam l'amor i el desig, la
preocupació per la seva terra i la seva gent, la passió enervada
per la nostra llengua, la nostra cultura i l'art en general -hi ha
constants referències a la pintura, la música, el cinema...-, el
cant antic i etern de l'home contra les adversitats, la mirada
elegíaca d'aquell que cerca en el passat senyals i empremtes,
mostres i símbols, amb l'objectiu de reflectir, almenys servar més
enllà de la memòria, alguns aspectes del paradís perdut o bé
intenta, per mitjà del pas del temps que sovint sol distorsionar
les coses, motius per a no perdre l'esperança, sovint mantinguda en
la presència guaridora de l'estimada: «Tostemps duré la mar i el
teu cos broix / pels espadats dels ulls com un miratge». Quant als
aspectes formals i estilístics, els seguidors de l'obra de Vidal
Ferrando ja sabem d'antuvi que es tracta de poemes amb una especial
cura pels mots -gaudeix d'una riquesa lèxica sorprenent!-, que han
de formar un conjunt mesurat, molt rítmic i harmònic. També podem
advertir el to un xic malenconiós al costat d'altres versos que es
concentren en la celebració d'alguns aspectes o motius com ara la
contemplació d'un paisatge, un quadre, o la membrança dels éssers
estimats. En qualsevol cas, a causa de la grandesa -tant a nivell
quantitatiu com qualitatiu- d'aquesta obra, ben segur el lector hi
trobarà una gran diversitat de temes, formes, ressons... Una vegada
rellegits després d'alguns anys, ens adonam que la percepció que
tenim sobre les coses va variant a mesura que nosaltres canviam el
punt de vista des d'on enfocar-les. Antoni Vidal Ferrando l'encerta
quan diu que «les obres d'art no estan fetes per ser explicades»,
puix cadascú té una visió particular del món i de la bolla que
condiciona inexorablement la interpretació d'allò que arriba als
nostres sentits. Allà on crema l'herba s'imposa com una obra
totèmica que forma bona part de l'existència d'un home i les seves
quimeres, ja que la finalitat es posar a l'abast del lector més de
vint anys de compromís infatigable, de treball constant, de devoció
per la Paraula. Aquest santanyiner, tard o d'hora, obtendrà el
títol, guanyat a pols i ben merescut, que ostenta aquell altre geni
creador universal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.