Quan el propassat dijous 3 d'octubre els diaris de les Illes es feien ressò de la notícia que el Govern havia comprat 29.000 m2 de sòl urbà a Campos per a construir-hi 435 habitatges de protecció oficial, a la majoria dels campaners ens envaí una sensació de desconcert, desencís i perquè no dir-ho de ràbia absoluta. Tota Mallorca és conscient de la greu pressió urbanística i del creixement descontrolat que ha patit el nostre poble durant els darrers anys i que ha servit de bandera a molts polítics que formen part avui del Govern per reivindicar un nou plantejament més coherent amb la fisonomia tradicional del poble, més respectuós amb el medi ambient i més sostenible amb els recursos naturals, però sobretot que sigui proporcional al creixement dels equipaments i de les infraestructures. S'acusava els anteriors responsables polítics de no tenir tot això en compte, idò bé, la nostra perplexitat és completa quan veiem que estam apunt de travelar amb la mateixa pedra. Des de fa uns anys Campos demana i reivindica la construcció d'una nova escola. No és per cap motiu arbitrari, no!, és a causa que les dues existents estan saturades. El panorama actual, pel que fa a la quantitat d'alumnes per aula està arribant a una situació límit, quasi tots els grups estan a prop dels 30 alumnes, quan haurien de ser de 25, com a molt, per aula. No cal recordar que aquesta situació el que provoca és un descens en la qualitat de l'ensenyament que reben els nostres fills: és totalment impossible que un mestre pugui atendre un grup elevat d'alumnes, tenint esment a la seva diversitat i fer un treball individualitzat amb ells perquè puguin assolir els coneixements marcats pels programes educatius.
Però per segons quin tipus de notícies, Campos no surt als diaris. Quan fa uns mesos la Conselleria d'Educació anunciava quins serien els nous centres docents que es construirien a Balears, Campos no hi figurava!. Si ara la situació és límit, la previsió per al proper curs és inqualificable. Als col·legis de Campos per al curs 2008-2009 no quedarà més remei que desmantellar aules que fins ara estaven destinades a biblioteca, música, etc., per tal de poder acollir els nouvinguts. Aquest fet va en detriment de la qualitat de l'ensenyament.
El futur és molt més confús: si es construeixen 435 nous habitatges i suposam, com a mínim, que hi viurà una persona en edat escolar a cada un, on han d'anar a escola aquests 435 alumnes? «De l'educació depèn el benestar col·lectiu i individual d'una societat, no en va és el mitjà que millor fomenta la convivència democràtica i que és indispensable per la constitució de societats avançades i justes. Per aquest motiu una bona educació és la major font de riquesa i el principal recurs d'un país i dels seus ciutadans» (LOE). Com pot un govern garantir aquests principis si, com deim en bon mallorquí, comença la casa per les teulades? Ara encara hi som a temps, creiem que s'hauria de replantejar aquesta decisió. Des del nostre punt de vista seria molt més convenient destinar aquest sòl que s'ha adquirit, ara públic, a la construcció d'una escola que solucioni el problema de l'ensenyament al poble.
AMPA del CEIP Joan Veny i Clar de Campos.
