Quan algú tendeix a generalitzar, es pot equivocar. Ja fa anys que alguns practiquen un esport, molt lleig i contraproduent, que es diu: tots són iguals. L'esmentat esport té un reglament molt clar que bàsicament es redueix a una regla elemental: acusaràs tothom del mateix que tu pateixes per tal d'aconseguir alguna mena de disculpa.
Dins l'àmbit polític aquesta disciplina esportiva ha estat àmpliament practicada i impulsada per algun mitjà de comunicació. La pregunta és: qui guanya normalment quan es juga al tots són iguals? Als col·legis electorals he vist persones que anaven a votar i deien que tanmateix tots els polítics eren iguals. Curiosament, però, totes votaven el mateix partit. L'esport ha estat, per tant, promogut per aquells interessats en desacreditar la classe política per deixar en mans privades el vertader govern. El desplaçament dels centres de decisió a indrets on no existeix la legitimació democràtica ha estat una tècnica habitual dels que promouen el liberalisme més bèstia. I el tots són iguals és una manera més de desmerèixer l'espai públic.
Val a dir, de tota manera, que, com hem dit a l'inici, les generalitzacions són injustes. Durant un temps alguns han intentat demostrar una corrupció política inexistent al Consell de Mallorca. Alguns que ara han vist com des de la Justícia els aturaven els peus. La famosa pinyata que ha omplit portades, i portades, i portades, i més portades ha quedat ara en no-res. M'agradarà veure el tractament de la notícia per part d'aquells que es veu que, normalment, no tenen tema per posar a la portada.
Què passarà ara amb les acusacions injustes? Quina responsabilitat tindran aquells que han perjudicat entitats, empreses i persones? Segurament res perquè encara n'hi ha que creuen que els periodistes poden ser acusadors sense proves, i aquí pau i després glòria. Evidentment, això no és periodisme, això és mentida i sensacionalisme barat, mol barat.
