A la fi s'ha acabat el conflicte de Justícia, una de les vagues més dures i feridores per al conjunt de la col·lectivitat de les que s'han produït a l'Estat espanyol, i amb especial contundència a les Balears, aquests darrers anys. Tot i que les reivindicacions dels funcionaris semblaven justes, el cert és que les conseqüències d'aquest enfrontament s'arrossegaran molts de mesos. Milers i milers d'expedients han quedant pendents de tramitació i el conjunt social se n'ha ressentit, i molt, davant l'espectacle de les constants disfuncions dins un dels pilars de l'Estat de Dret. Casos com el de la nina andalusa Mari Luz Cortés, que perdé la vida a mans d'una persona que hauria d'haver estat tancada a la presó, han vingut a afegir indiganció a aquest sentiment de desprestigi de l'Administració de Justícia. Però de ben poc serveix plànyer-se d'un passat que tants problemes ha duit. Ara l'important són les pròximes setmanes, en què s'ha de notar un ritme notablement alt de tramitació de documents. Seria molt preocupant que en els pròxims mesos es produïssin errors importans a causa de l'excés de feina acumulada. Els funcionaris de Justícia tenen ara l'obligació de tornar a prestigiar el servei. No serà gens senzill. I seria molt positiu per a tots que la vaga no influís en la resolució final d'alguns expedients. S'ha de pensar que l'aparell burocràtic està molt anquilosat. En molts d'aspectes es treballa pràcticament com fa diverses dècades. Mentre que el conjunt de la dinàmica social ha evolucionat molt en rapidesa i eficàcia, l'Administració de Justícia continua marcada per la lentitud. I això, en llenguatge modern, és sinònim de manca d'eficiència. Ara, però, al manco s'ha acabat una vaga fortíssima. Ja és molt.