Llorenç Valverde

Tecnologia i educació, encara

Llorenç Valverde09/04/08 0:00

Em demanaren, no fa gaire, una opinió sobre les perspectives de futur de l'aplicació de les tecnologies a l'educació. Compromesa com era la pregunta, vaig tirar pel dret i en vaig improvisar una que anava en la direcció de buscar la resposta en mirar com fan servir els joves les tecnologies, per poder-nos fer una idea de com pot arribar a ser aquest futur. Vaig dir una cosa com ara que si havíem de creure tots aquests anuncis que asseguraven que acabaríem veient la televisió pel mòbil, no hi havia res que ens impedís pensar que un dia podríem també arribar a estudiar a través del mòbil. De fet, estava pensant en l'ordinador del projecte OLPC, el famós ordinador de cent dòlars de Negroponte i d'altres, el disseny del qual ha estat possible gràcies, en bona part, al fet que empra pantalles que ja es fabriquen de forma massiva -i a bon preu perquè són les que duen els lectors de DVD portàtils. La conclusió és ben simple: si les haguessin de fabricar exclusivament per a aquests ordinadors, no sortirien a un preu raonable. Difícilment cap tasca educativa, per important que sigui, podria arribar a reunir els recursos de tota casta que les operadores de telefonia i les televisions estan fent per tal que els mòbils esdevinguin també un canal de recepció dels seus continguts. El negoci és el negoci. Per contra, té tot el sentit intentar aprofitar aquests esforços en el món educatiu i més ara que tenim l'experiència fallida de la televisió educativa, tot i l'opinió contrària de Groucho Marx, que trobava la televisió, en general, molt educativa, atès que cada vegada que algú la posava en marxa a una cambra que ell hi fos, se n'anava a la del costat a llegir un llibre.

La tinta electrònica seria un altre exemple d'aquesta manera de mirar la interacció entre carrer i escola. Fa anys i panys que sentim parlar d'aquests estris destinats a contenir llibres en format electrònic i les seves possibilitats i els seus avantatges. D'entrada, sembla clar que no estan cridats a substituir els llibres de paper i crec que tampoc no es tracta d'això. Però hi ha llibres i llibres, llibres per llegir i guardar, i llibres per llegir i no guardar, ben igual que hom no acostuma a guardar ni diaris ni revistes. Els manuals escolars entrarien segurament en aquesta categoria per moltes i variades raons, entre les quals no hi juga un paper menor la curta vida útil de la majoria dels seus continguts. Per consegüent, no és agosarat pensar en la utilitat d'aquests lectors digitals com a suport important per als continguts escolars. Deixant de costat, per avui, la qüestió dels drets de còpia -altrament dits d'autor- resulta difícil imaginar-se que l'esforç inversor que requereix el seu desenvolupament pogués venir només des del sector educatiu. Deu ser per això que dos dels experiments més reeixits amb aquests estris tinguin com a objectiu principal ser el suport dels subscriptors de diaris (llegir i tirar) en un cas, i el de la distribució de llibres per Internet, com Amazon, en l'altre. Primer va ser Apple amb la música distribuïda a través de la seva botiga on-line iTunes, desprès en varen venir d'altres i ara sembla que s'hi acaba d'afegir Amazon amb una important aposta per la distribució de música, pel·lícules i llibres digitals. Per a aquests darrers, fa temps que va començar a vendre un lector a posta i tot indica que vol potenciar la distribució de llibres en suport digital. Des dels inicis d'Internet ens ho havien anunciat que això arribaria i sembla que, encara que més poc a poc del que ens havien dit, la cosa va arribant. I el món de l'educació hauria de mirar cap aquests estris i buscar-ne les possibles aplicacions, tot això sense descuidar les innovacions de collita pròpia.

Finalment, els he de confessar que, comptat i debatut, la meva resposta era molt agosarada en tant que, avui per avui, sabem -per exemple- que en els nivells no universitaris alumnes i professors fan servir ordinadors i Internet, però no a classe. Dit altrament, la teoria de mirar els usos socials per preveure el futur no està gaire suportada per les dades empíriques que tenim. En qualsevol lloc, no deixa de ser un bon lloc per començar a mirar. I és que qualsevol esforç en educació, per gran que sigui, sempre serà insuficient.