Cinc-cents mil euros són més de vuitanta-tres milions de pessetes. I aquesta pila de diners és la que ha invertit el conseller Buils en la propera gira de El Canto del Loco. En compensació, el grup permetrà que a banda i banda dels escenaris on actuï hi figuri publicitat de les Illes Balears. És una inversió encertada? Possiblement no. I per motius ben diversos. Tocant a turisme, cultura vol dir identitat. De manera que si Tenerife fa publicitat dels carnavals, és perquè els seus carnavals tenen quelcom que els fa singulars. Mai no se li ocorreria a la Xunta promoure Santiago amb una imatge de la Giralda o deixar de banda la música celta per identificar Galícia amb Paco de Lucía. Ho dic, perquè la Conselleria de Turisme no té en compte aquestes subtileses. Paco de Lucía va ésser la imatge de les Illes Balears a la World Travel Market. Ningú no pot posar cap emperò a la seva categoria artística. Tanmateix, si allò que pretén un reclam turístic -com aquest, en concret, de Lucía a Londres- és oferir un tast de l'oferta cultural de les Illes Balears, és evident que a l'estand de la Conselleria donaren moix per llebre als anglesos que s'hi aproparen. Paco de Lucía ens remet a Camarón, a Tomatito, a Farruquito, i a tot un món de guitarra flamenca que els turistes no trobaran aquí. Aquest contrasentit, que es pot emmascarar argumentant que Lucía és un esquer de primera mà atesa la seva fama mundial, es posa clarament en evidència si parlem de El Canto del Loco. Els locos surten del Madrid perifèric. Fan música suburbial, força interessant des de l'òptica antropològica, però d'una qualitat escassa. El cantant és Dani Martín, el protagonista masculí de Yo soy la Juani, la darrera pel·lícula de Bigas Luna. Per a situar-nos: Yo soy la Juani és una mostra magnífica de la cultura de la contracultura. Però els interessos turístics de les Illes Balears no van per aquí. No és fàcil, per tant, endevinar quins han estat els motius de Francesc Buils per a invertir un cabàs de diners en aquesta gira. Respon al pagament d'un deute? Pensem que no. Tanmateix, els ciutadans hem après a ésser maliciosos. Els locos figuren en el llistat d'artistes espanyols que donaren suport a Zapatero el 9-M, i ja sabem com van aquestes coses: favor que et faig, favor que em deus. Buils no és socialista, però...! De tota manera, podria passar que l'acord amb aquest grup s'hagi d'atribuir a un excés de vista del conseller. Atès que els locos surten fotografiats en pèl a la portada del seu darrer disc, no és absurd pensar que poden contribuir, de manera eficaç, a consolidar la llegenda eròtica que han creat altres episodis nacionals prou coneguts arreu del món com són el de Casa Alfredo, el del Rasputín o el de l'ase d'Artà. En qualsevol cas, una inversió de vuit-cents milions de pessetes s'ha de justificar a partir d'uns arguments més convincents. Anem a pams. El Canto del Loco convoca milers de fans en els seus concerts, les edats dels quals oscil·len entre els catorze i els vint-i-cinc anys. Ells seran els receptors de la publicitat de la Conselleria de Turisme. Tan deficitària és la indústria turística que té necessitat d'atreure el públic del botellón? Suposem que no. La inversió, per tant...? No vull dir que no tingui cap ni peus. Tanmateix, no s'entén de cap manera.