La crisi del PP balear

El PP balear es juga molt en el pròxim Congrés. La derrota electoral de l'any passat i la sorprenent marxa de Jaume Matas a Amèrica han deixat aquest partit semiparalitzat, sobretot des de fa unes setmanes quan esclatà l'escàndol De Santos. No hem d'obligar que el PP té 29 diputats en el Parlament per 30 de la suma de la resta de partits, que ara governen. La lògica indicaria una oposició molt més ferma, però els condicionants en contra seva són molt grans. La presidenta Rosa Estaràs tracta de reafirmar-se en el congrés de juliol. Disposa del suport de Madrid i és considerada l'hereva política de Matas. Però també és lògic que altres dirigents, com és el cas de Jaume Font, aspirin a un canvi de rumb del PP. Font és partidari d'establir ponts d'enteniment amb altres forces polítiques. És conscient que l'etapa Matas acabà malament per les males relacions amb UM. Es prepara un pols important en les pròximes setmanes i la clau la tindrà Palma, que té més de la meitat del poder real del partit. Aquí tindran molt a dir l'exbatlessa Catalina Cirer i l'actual secretari general, José María Rodríguez, que tal vegada necessitin temps per pair quina ha de ser l'estratègia final que han de seguir. Emprendre el postmatisme amb serenitat i ordre no és senzill. El PP balear ho fià pràcticament tot el lideratge d'un sol home que ha abandonat la política de manera sobtada. Amb aquestes premisses hi poden haver tensions importants d'aquí al començament de l'estiu. És difícil mantenir la perspectiva un cop s'ha perdut poder i líder. Molts dins les files del PP desitjarien un nou estil de partit, més centrat i no tan dirigista. Això és la clau d'aquesta pugna interna que va sortint a poc a poc a la llum.