M'assa-bento de la publicació d'una obra titulada 'El nacionalis-mo lingüístico: una ideologia destructiva', de Juan Carlos Moreno Cabrera, acabada de publicar per l'editorial Península. El senyor Moreno Cabrera és catedràtic de Lingüística General per la Universitat Autònoma de Madrid (no es tracta de qualsevol pamfletista, doncs) i escriu les coses molt clares. Parla en primer lloc de la falsa oposició entre 'nacionalistes' i 'no nacionalistes', que com és obvi és absolutament insostenible, ja que tant ho són els uns com els altres. A més, desmunta la mentida que promou que aquests suposats 'nacionalistes' són els únics que militen a favor de la seva llengua i cultura. Moreno afirma amb molta claredat que els suposats grups 'no nacionalistes' també basen les seves polítiques en la defensa i promoció d'una llengua, una cultura ètnica i un poder polític, i que per tant són igualment nacionalistes. A més, deixa molt clar que 'el nacionalisme dissimulat' de la nació dominant és molt més intransigent, antidemocràtic i particularista que el del dominat, ja que el dominador disposa del poder, de les eines administratives i militars, i de les institucions més fortes i capaces d'aixafar les altres mostres d'autoafirmació. És doncs manifest que l'Estat espanyol no reconeix el plurilingüisme, i és legítima també la falta de reconeixement que molts ciutadans puguin trobar en les institucions d'un Estat que els ignora o esclafa. Han calgut molts d'anys d'insistir perquè algú de Madrid arribi a pensar la realitat amb sensatesa: òbviament el que digui aquest senyor serà igualment ignorat. Vam poder veure en el debat televisat entre Zapatero i Rajoy com es tractava el tema lingüístic arran de la sanció a un empresari de Vilanova i la Geltrú, que havia estat multat per no retolar en català el seu negoci. Rajoy defensava la seva llengua en nom de la llibertat, però Zapatero només li deia que la mateixa política se seguia quan Rajoy era ministre i mai no hi havia hagut queixa. En resum: cada cop està tot més clar, però ens ho serveixen més confús i enverinat.
Melcior Comes, escriptor
