Amb la desaparició de Mn. Bartomeu Mulet i Ramis una porta es tanca a Sineu. Quelcom genuí i irrepetible s'ha apagat. Empès pels anys, aquest prevere de poble i de sotana, servador del llenguatge ancestral de rondalla, ha estat un exemple de treball i de personalitat. Ha desplegat un ample treball com a sacerdot i com a erudit de poble, del seu poble, Sineu. Era un savi -i un prevere- a l'antiga usança, historiador i cronista local, expert en vestimenta tradicional, en la casa mallorquina, en rajoles i en ceràmica, entre d'altres coses.
Si voleu una pinzellada de la seva carrera eclesiàstica, vet-l'aquí. Bartomeu Mulet s'ordenà de prevere l'any 1941 i fou molts d'anys vicari del llogaret senceller de Ruberts. Com li agradava contar, en aquelles tertúlies dels dinars del cafè de Sa Plaça de Sineu, les anades i tornades amb aquella vespa, ensotanat, per un dels eixos vertebradors de la Mallorca rural, de Sineu a Ruberts. Ai, els camins polsosos i rústics del pla de Mallorca, com us enyoren! Així mateix, ens recordava les seves curolles com a vicari: la reforma del mobiliari de l'església de Ruberts o la instal·lació del Teleclub del llogaret. Després, des de l'any 1970, ajudà en la parròquia de Sineu com a vicari i digué misses durant molts d'anys a l'oratori de les Monges Tancades sinueres. En aquestes curtes i constants caminades, d'arran del campanar de la parròquia de Sineu fins a l'antic palau dels Reis de Mallorca, l'emèrit mossèn carregava les seves beaces d'energia molt més eficaçment que la majoria dels pseudocosmopolites que bravegen de conèixer tot lo món. Ell ho sabia: treballa en clau local i et faràs universal; col·loca una pedra en l'edifici del teu poble i treballaràs per la humanitat.
Si calia defensar alguna cosa per a ell irrenunciable, no dubtava a dotar-se d'un caràcter tenaç, potser a vegades tossut i geniüt, talment un altre home de combat cultural: Mn. Antoni Maria Alcover. La comparació és inevitable, car el tarannà alcoverià es reflectia plenament en el prevere sineuer: arrelats ambdós en els terrossos de la Mallorca profunda, assaonats pel geni popular que esclata en flors romanials, amors de les tres taronges o poals florits, aimadors fins al dolor de la pàtria mallorquina, conjurats pel servei a la tradició i cisellats per l'escarpra de la religiositat. Tanmateix, puc testificar uns darrers anys allunyat de polèmiques d'erudits, emparat per una aurèola de serenitat, de dolçor endomassada i vellutada, com els seus estimats teixits historiats.
La seva aportació bibliogràfica i investigadora és molt important. Com reteren les hores de treball a l'Arxiu Municipal de Sineu! Tanmateix, ell estava orgullós del seu Estudi de la casa mallorquina, gran arreplegada de material, en part inèdit, i que roman al seu arxiu particular. La seva obra més important potser sigui la monumental Història de Sineu, 4 toms redactats juntament amb Ramon Rosselló Vaquer i Josep Maria Salom, i editats per l'Ajuntament de la vila. El 1989 va publicar Els teixits de seda mallorquins, una de les seves curolles. També donà a la premsa diversos estudis monogràfics sobre aspectes del seu poble, com l'obra Història dels carrers i places de Sineu i la guia titulada Itinerari cultural i patrimonial per Sineu, en coautoria amb Gaspar Valero i Ricardo Gago.
La monografia històrica sobre el mercat de Sineu, signada conjuntament amb qui subscriu i amb Joan Sastre, fou la seva darrera obra publicada en vida. Veié la llum el maig de 2007 i la seva presentació suposà, si no vaig errat, la seva darrera intervenció pública. Quantes vegades ha col·laborat en les visites culturals guiades per Sineu!. Centenars de persones han escoltat la seva versió de la història de la parròquia o les llegendes d'El pern del món o el paper de la barcella de Sineu com a model del món pagès o la troballa de la ceràmica del pou de l'església.
Quina portalada oberta era ca seva, sempre amatent a les visites escorcolladores de mil i una qüestions de la Mallorca ancestral o del Sineu tradicional! Qui tocava la seva porta a la recerca de la maina cultural, en restava sadoll. L'any 2000 el Consell de Mallorca el guardonà amb la Medalla d'Or de Mallorca. Record encara l'acte de lliurament, al Teatre Principal de Palma, on més d'un ciutadà va quedar sorprès per l'existència d'una persona erudita, popular, filantròpica i autèntica com don Bartomeu. Potser exager, però intuesc que, dissortadament, l'acta de defunció de la Mallorca secular és un poc més a prop, encara. Que la poderosa llecor de Mn. Bartomeu Mulet fruiti com la primavera que l'ha acomiadat i que els sementers de la cultura i de l'erudició prenguin fua i esponera i facin oblidar percepcions de pèrdua del «Siau qui sou».
Gaspar Valero i Martí, historiador
