Jaume Font ha decidit jugar fort amb vista al pròxim congrés del PP. Té el suport d'un sector significatiu de la part forana mallorquina, l'essència del conservadorisme illenc, fidel a les arrels i a la personalitat. Font defensa la seva llengua catalana, el centrisme i el pactisme com a fonament de la praxi política balear. Considera que tancar-se dins les pròpies fronteres del partit, a sobre dominat per les idees mesetàries del Rajoy i companyia, es pot convertir a la llarga en un suïcidi polític. El pobler aposta per cercar acords amb altres partits, per créixer des del respecte, per fer realitat aquella vella dita nostra de siau qui sou. Els illencs poden tenir idees enfrontades i visions divergents de la realitat, però són forts quan són capaços de fer pinya i dèbils quan es vinclen davant influències peninsulars. I qui es vincla, faci el que faci, tard o d'hora serà un acomplexat, orfe d'autoestima i cada cop més encerclat. Font es mostrà ahir crític amb el batle de Calvià, Carlos Delgado, prototip de la submissió davant els peninsulars. Són els valors que defensa Delgado els que han duit el PP Balear al desastre i a la depressió. Per això és comprenssible que el pobler aspiri a ocupar un lloc preeminent, tal volta el número dos, en la futura cúpula del PP.